Biquipédia mwlwiki https://mwl.wikipedia.org/wiki/Biquip%C3%A9dia:P%C3%A1igina_percipal MediaWiki 1.39.0-wmf.26 first-letter Multimédia Special Cumbersa Outelizador(a) Cumbersa outelizador(a) Biquipédia Cumbersa Biquipédia Fexeiro Cumbersa fexeiro Biqui Cumbersa Biqui Modelo Cumbersa modelo Ajuda Cumbersa ajuda Catadorie Cumbersa catadorie Portal Cumbersa portal TimedText TimedText talk Módulo Cumbersa módulo Gadget Cumbersa gadget Defeniçon gadget Cumbersa defeniçon gadget Pertual 0 714 99126 98678 2022-08-26T16:17:37Z Tyulif 12284 wikitext text/x-wiki {{Páigina an çtaque}} {{Anfo/Paíç |nome_natibo = Pertual<br>''Portugal'' |nome_lhargo_cumbencional = República Pertuesa<br>''República Portuguesa'' |perposiçon = de |eimaige_bandeira = Flag of Portugal.svg |çcriçon_bandeira = Bandeira de Pertual. |legenda_bandeira = Bandeira |eimaige_brason = Coat of arms of Portugal.svg |çcriçon_brason = Brason de Pertual. |legenda_brason = Brason |hino = ''[[La Pertuesa]]''<br>[[Fexeiro:A Portuguesa.ogg|center|noicon]] |gentílico = pertués, pertuesa |lhocalizaçon = EU-Portugal with islands circled.svg |lhocalizaçon_legenda = Lhocalizaçon de Pertual<br>N'[[Ounion Ouropeia]] (an berde claro)<br> Ne l [[Ouropa|cuntinente ouropeu]] (an cinza scuro). |capital = [[Lisboua]] |meior_cidade = Lisboua |lhéngua_oufecial = [[Lhéngua pertuesa|Pertués]]<br>(L [[Lhéngua mirandesa|mirandés]] ye recoincido oufecialmente) |tipo_gobierno = [[República]]<br>custitucional ounitaira<br>semipersidencialista |títalo_xefe1 = Persidente |nome_xefe1 = Marcelo Rebelo de Sousa |títalo_xefe2 = Persidente de la Assemblé de la República |nome_xefe2 = Eduardo Ferro Rodrigues |títalo_xefe3 = Purmeiro-menistro |nome_xefe3 = António Costa |eibento_tipo = [[Cundado Portucalense|Formaçon]] |eibento_nota = 868 d.C. |eibento1 = [[Andependéncia de Pertual|Andependéncia]] |eibento_data1 = 1139 |eibento2 = Recoincida pul Reino de Lheon |eibento_data2 = 1143 |eibento3 = Recoincida pula Eigreija Católica |eibento_data3 = 1179 |data_antrada_OO = 1 de janeiro de 1986 |frunteira = [[Spanha]] |ária_total = 92 212 |ária_pos = 109 |auga_pc = 0,48 |populaçon_stimada_anho = 2016 |populaçon_stimada = 10 309 573 |populaçon_censo_anho = de 2011 |populaçon_censo = 10 562 178 |demog_densidade = 115 |densidade_pos = 66 |PAB_PPC_anho = 2017 |PAB_total = 310 651 mil melhones |PAB_pos = 50 |PAB_per_capita = 30 193 |PAB_per_capita_pos = 40 |PAB_nominal_anho = 2017 |PAB_nominal_total = 202 770 mil melhones |PAB_nominal_pos = 43 |PAB_nominal_per_capita = 19 707 |PAB_nominal_per_capita_pos = 36 |Gini_anho = 2015 |Gini = 34.0 |Gini_catadorie = <span style="color:Orange;">médio</span> |IZH_anho = 2015 |IZH = 0,843 |IZH_pos = 41 |IZH_catadorie = <font color=darkgreen>mui eilebado</font> |moneda = [[Ouro (moneda)|Ouro]] |moneda_ISO = EUR |fuso_hourário = WET |defrença_UCT = −1 a la 0 |defrença_UCT_berano = +1 |ourganizaçones = [[Ounion Ouropeia|OO]], [[Ourganizaçon de l Tratado de l Atlántico Norte|OTAN]], FMI, OCZE, OSE, Ounion Lhatina, [[Quemunidade de ls Paízes de Léngua Pertuesa|QPLP]] |clima = Temprado mediterránico (Pertual Cuntinental i Madeira)<br>i temprado oceánico (Açores) |código_paíç = PRT |tld = .pt |código_tel = 351 |sítio = [http://www.portugal.gov.pt/ Gobierno de Pertual]<br>[http://www.presidencia.pt/ Persidéncia de Pertual] |mapa = Portugal - Location Map (2013) - PRT - UNOCHA.svg |tamanho_mapa = 280px }} '''Pertual''', oufecialmente '''República Pertuesa''' (República Portuguesa an [[Lhéngua pertuesa|pertués]]),<ref>{{citar web|url=http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Pertual/|títalo=Nome oufecial de la Nacion|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref><ref>An [[Léngua Pertuesa|pertués]]: '''''Portugal''''' i '''''República Portuguesa'''''.</ref> ye un paíç localizado ne l sudoeste de la [[Ouropa]], an que l sou território queda na zona oucidental de la [[Península Eibérica]] i an arquipélagos ne l [[Ouceano Atlántico|Atlántico]] Norte. Ten ua ária total de 92.391&nbsp;km²,<ref>{{citar web|url=http://www.andexmundi.com/portugal/area.html|títalo=Ária de Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> i ye la nacion más oucidental de l cuntinente ouropeu. L território pertués ye delimitado la Norte i la Leste por [[Spanha]] i la Sul i Oeste pul [[Ouceano Atlántico]], i cumprende la parte cuntinental i las regiones outónomas: ls arquipélagos de l [[Açores]] i de la Madeira. Durante ls seclos XV i XVI, Pertual fui ua poténcia mundial eiquenómica, social i cultural, custituindo-se l purmeiro i l más duradouro [[ampério pertués|ampério]] quelonial de amplitude global.<ref>Zde la cunquista de [[Ceuta]] an 1415 até a la cessaçon de la admenistraçon de [[Macau]], an 1999. Ber para ua análeze nua perspetiba global Russel-Wod, La. J. R. The Pertuese Ampire, 1415–1808: La World on the Mobe. Baltimore, The Johns Hopkines University Press, 1998.</ref> Ye hoije un paíç zambolbido,<ref>{{citar web|url=https://www.cia.gob/library/publicationes/the-world-fatbok/appendix/appendix-b.html|títalo=Appendix B – International Organizationes and Groups: developed countries (DCs)|acessodata=6 de Outubre de 2008}}, CIA – The World Fatbok – Appendix B, [[The World Factbook]]</ref> eiconomicamente próspero, social i politicamente stable i cun Índice de Zambolbimiento Houmano eilebado. Ancontra-se antre ls 20 paízes de l mundo cun melhor culidade de bida,<ref>{{citar web|url=http://www.economist.com/medie/pdf/QUALITY_OF_LIFE.pdf|títalo=Quality-of-life Surbey|acessodata=6 de Outubre de 2008}}, [[The Economist]]</ref> anque l sou PIB per capita ser l menor antre ls paízes de la Ouropa Oucidental. Ye nembro de las [[Naciones Ounidas]] i de la [[Ounion Ouropeia]] (na altura de la sue adeson an 1986, [[Quemunidade Eiconómica Ouropeia|CEE]]), i nembro-fundador de la NATO, de la OCDE, i de la [[CPLP]]. Partecipa an dibersas missones de manutençon de paç de las Naciones Ounidas. Pertual ye tamien un Stado-Nembro de l Spácio Schengen. == Eitimologie == L nome ''Pertual'' apareciu antre ls anhos 930 a 950 de la [[Era Crestiana]], sendo ne l final de l [[seclo X]] que l nome ampeçou a usar-se cun más frequéncia. [[Fernando I de Lion i Castielha|Fernando ''Magno'']] denominou oufecialmente l território de Pertual, quando an 1067 l dou al sou filho D. [[Garcia II de la Galiza|Garcia]], que se antítalou rei de l mesmo nome.<ref name="reis-rainhas 23">{{citar libro|outor=Sousa, Manuel|títalo=Reis i Rainhas de Pertual|eiditora=SportPress|local=[[Mem Martins]]|anho=[[2000]]|páiginas=23|id=ISVN 972-97256-9-1}}</ref> Ne l [[seclo V]], durante l reinado de l [[Suebos]], [[Idácio de Chabes]] yá screbie subre un local chamado ''Portucale'', para adonde fugiu Requiário: ''[[Requiário I|Rechiarius]] ad locun qui Portucale appellatur, profugus regi [[Teodorico II|Theudorico]] catibus adducitur: quo in custodian redato, caeteris qui de priore cierta mine superfuerant, tradentibus se Suebis, aliquantis nihilominus anterfetis, regnun çtrutun eit finitun st Sueborun''<ref>{{citar web|url=http://www.thelatinlibrary.com/hydatiuschronicon.html|títalo=Crónica de Idácio de Chabes|lengua=[[Léngua latina|Latin]]| acessodata=5 de Outubre de 2008}}</ref> (Requiário fugitibo al lugar al qual chaman Portucale, fui lebado cumo prisioneiro al rei Teodorico. Fui puosto subre custódie, anquanto l restro de ls suebos subrebibintes a la anterior batailha se rendírun – anque alguns tenéren morrido –; desta maneira l reino de ls Suebos fui çtruído i acabado). ''Cale'', la atual [[Bila Nuoba de Gaia]], yá era coincida por ''Portucale'' ne l tiempo de l [[Godos]].<ref name="reis-rainhas 23" /> Nun diploma de 841, aparece por ancidente, la purmeira mençon de la porbíncia ''portugalense''. [[Fonso II de las Astúrias]], ampliando la jurisdiçon spritual de l [[Bispo]] de [[Lugo]], diç: ''Totius galleciae, sou Portugalensi Probintiae summun suscipiat Praesulatun''<ref name="reis-rainhas 24">Sousa, Manuel; ''Reis i Rainhas de Pertual''; eiditora SporPress; [[Men Martines]], anho [[2000]]; páigina 24.</ref> (Que el tome l gobierno supremo de to la porbíncia de la Galiza i de Pertual). Mas hai quien afirme que ''Pertual'' deriba de ''Portogatelo'', nome dado por un xefe ouriundo de l [[Eigito]] chamado Catelo, al zambarcar i se stablecer junto de l atual [[Porto]].<ref>{{citar libro|títalo=Ouropa Pertuesa|belume=Tomo I, capítulo 6|páiginas=104}}</ref> La purmeira beç que l nome de Pertual aparece cumo eilemiento de raiç [[heiráldica]], ye nua carta de doaçon de la [[Eigreija de San Bartolomeu de Campelo]] por D. [[Fonso Anriqueç]] an 1129.<ref name="reis-rainhas 23(2)">{{citar libro|outor=Sousa, Manuel|títalo=Reis i Rainhas de Pertual|eiditora=SporPress|local=[[Men Martines]]|anho=[[2000]]|páiginas=24|id=ISBN 972-97256-9-1}}</ref> == Stória == {{Ber artigo percipal|[[Stória de Pertual]]}} === Purmeiros pobos === {{Ber artigo percipal|[[Pobos eibéricos pré-romanos]], [[Ambason romana de la Península Eibérica|Romanizaçon]], [[Lusitánia]], [[Ambasones bárbaras de la Península Eibérica|Ambasones bárbaras]] i [[ambason muçulmana de la Península Eibérica|árabe]]}} La [[pré-stória]] de Pertual, ye cumpartilhada cula de la [[Península Eibérica]]. La region fui poboada por pré-celtas i celtas, dando ourige a pobos, cumo ls [[Galaicos]], [[Lusitanos]], [[Celtas]] i [[Cinetes]], besitada puls [[fenícios]]<ref>{{citar libro|outor=Barreira, Aníbal; Moreira, Mendes|títalo=Rumos de la Stória|eiditora=Eidiçones ASA|local=[[Porto]]|anho=[[2003]]|páiginas=38 i 39|id=ISBN 972-41-2899-7}}</ref> i [[cartagineses]], i ls [[romanos]] ancorporórun-na ne l sou [[Ampério Romano|Ampério]] (cumo [[Lusitánia]], depuis de 45 a.C.),<ref>{{citar libro|outor=Barreira, Aníbal; Moreira, Mendes|títalo=Rumos de la Stória|eiditora=Eidiçones ASA|local=[[Porto]]|anho=[[2003]]|páiginas=63 a 79|id=ISBN 972-41-2899-7}}</ref> ambadida más tarde puls [[Suebos]], [[Búrios]] i [[Bisigodos]], i cunquistada puls [[mouros]]. An 868, durante la [[Recunquista]], fui formado l [[Cundado Portucalense]].<ref>{{citar libro|outor=Barreira, Aníbal; Moreira, Mendes|títalo=Rumos de la Stória|eiditora=Eidiçones ASA|local=[[Porto]]|anho=[[2003]]|páiginas=116 a 127|id=ISBN 972-41-2899-7}}</ref> === Formaçon i cunsulidaçon de l reino === [[Fexeiro:Afonso I de Portugal.jpg|200px|thumb|right|[[Fonso I de Pertual|D. Fonso Henriqueç]], [[Lhista de reis de Pertual|purmeiro rei de Pertual]].]] {{Ber artigos percipales|[[Cundado Portucalense]], [[Andependéncia de Pertual]]}} Mui antes de Pertual cunseguir la sue andependéncia, yá tenie habido alguas tentatibas de alcançar ua outonomie más alargada, i até mesmo la andependéncia, por parte de ls cundes que gobernában las tierras de l [[reino de la Galiza]] i ''Portucale''. Para acabar cun esse clima andependentista de la nobreza local an relaçon al domínio leonés, l Rei [[Fonso VI de Lion i Castielha]] antregou l gobierno de l [[Reino de la Galiza|Cundado de la Galiza]] (que nessa altura ancluía ''las tierras de Portucale'') al Conde [[Raimundo de Borgonha]]. Passado muitos fracassos melitares de D. Raimundo contra ls [[mouros]], [[Fonso VI de Lion i Castielha|Fonso VI]] decidiu dar an 1096 al primo deste, l [[Anrique de Borgonha, conde de Portucale|Conde D. Anrique]], l gobierno de las tierras más la sul de l [[reino de la Galiza|Cundado de la Galiza]], fundando assi l [[Cundado Portucalense]]. Cul gobierno de l Conde D. Anrique, l Cundado Portucalense coinciu nun solo ua política melitar más eficaç na luita contra ls [[mouros]], cumo tamien ua política andependentista más atiba, anque nunca tener cunseguido alcançar la andependéncia. Solo passado la sue muorte, quando l sou filho [[Fonso I de Pertual|D. Fonso Anriqueç]] chubiu al poder, Pertual cunseguiu la sue andependéncia cula assinatura an 1143 de l [[Tratado de Çamora]], al mesmo tiempo que cunquistou localidades amportantes cumo [[Santaren (Pertual)|Santaren]], [[Lisboua]], [[Palmela]] i [[Ébora]] als [[mouros]].<ref>{{citar libro|outor=Sousa, Manuel|títalo=Reis i Rainhas de Pertual|eiditora=SporyPress|local=[[Memn Martins]]|anho=[[2000]]|páiginas=31 a 35|id=ISBN 972-97256-9-1}}</ref> Treminada la [[Recunquista]] de l território pertués an 1249, la andependéncia de l nuobo reino benerie a ser puosta an causa bárias bezes por [[Reino de Castielha|Castielha]]. Purmeiro, na sequéncia de la [[Crise de 1383-1385|crise de sucesson]] de [[Fernando I de Pertual|D. Fernando I]], que culminou na [[Batailha de Aljubarrota]], an 1385.<ref>{{citar libro|outor=Sousa, Manuel|títalo=Reis i Rainhas de Pertual|eiditora=SportPress|local=[[Mem Martins]]|anho=[[2000]]|páiginas=57 a 65|id=ISBN 972-97256-9-1}}</ref> === Ls çcubrimientos i la Dinastie Felipina === {{Ber artigos percipales|[[Çcubrimientos pertueses]], [[Ampério Pertués]]}} Cula fin de la guerra, Pertual dou ampeço al porcesso de sploraçon i spanson coincido por [[Çcubrimientos pertueses|Çcubrimentos]], antre cujas figuras cimeiras çtacan l [[anfante D. Anrique]], ''l Nabegador'', i l Rei [[Juan II de Pertual|D. Juan II]]. [[Ceuta]] fui cunquistada an 1415. L [[cabo Bojador]] fui dobrado por [[Gil Eanes]] an 1434, i la sploraçon de la cuosta africana prosseguiu até que [[Bartolomeu Dias]], yá an 1488, cumprobou la quemunicaçon antre ls ouceanos [[Atlántico]] i [[Índico]] dobrando l [[cabo de la Buona Sperança]].<ref>{{citar libro|outor=Mattoso, António; Henriques, Antonino|títalo=Stória Giral i Pátria|belume=II belume: Eidade Moderna i Cuntemporánea|eiditora=Bertrand, Lda.|local=[[Lisboua]]|anho=[[1965]]|páiginas=13 a 19}}</ref> An rápida sucesson, çcubriran-se rotas i tierras na [[Tierra Nuoba|América de l Norte]], na [[Çcubierta de l Brasil|América de l Sul]], i ne l [[Çcubierta de l camino marítimo para la Índia|Ouriente]], na sue maiorie durante l reinado de [[Manuol I de Pertual|D. Manuol I]], ''l Binturoso''. Fui la spanson ne l Ouriente, subretodo grácias a las cunquistas de [[Afonso de Albuquerque]] que, durante la purmeira metade de l seclo XVI, cuncentrou quaije todos ls sfuorços de l pertueses, mui ambora yá an 1530 [[Juan III de Pertual|D. Juan III]] tubisse ampeçado la colonizaçon de l [[Brasil]].<ref>{{citar libro|outor=Mattoso, António; Henriques, Antonino|títalo=Stória Giral i Pátria|belume=II belume: Eidade Moderna i Cuntemporánea|eiditora=Bertrand, Lda.|local=[[Lisboua]]|anho=[[1965]]|páiginas=21 a 33}}</ref> L paíç tubo l sou ''seclo de ouro'' durante este período. Mas, na [[batailha de Alcácer-Quibir]] (1578), l moço rei [[Sabastian de Pertual|D. Sabastian]] i parte de la nobreza pertuesa perecírun. Chube al trono l [[Anrique de Pertual|Rei-Cardeal D. Anrique]], que morre dous anhos depuis, abrindo la [[Crise de sucesson de 1580]]: esta resolbe-se cula chubida al trono pertués de [[Felipe II de Spanha]], l purmeiro de trés reis spanholes ([[Dinastie Felipina]]).<ref>{{citar libro|outor=Mattoso, António; Henriques, Antonino|títalo=Stória Giral i Pátria|belume=II belume: Eidade Moderna i Cuntemporánea|eiditora=Bertrand, Lda.|local=[[Lisboua]]|anho=[[1965]]|páiginas=98 a 103}}</ref> Esse domínio fui treminado la [[1 de Dezembre]] de [[1640]] pula nobreza nacional que, após tener bencido la guarda rial nun repentino golpe-de-stado, apuis de la cundessa gobernadora de Pertual, coroando [[Juan IV de Pertual|D. Juan IV]] cumo Rei de Pertual.<ref>{{citar libro|outor=Mattoso, António; Henriques, Antonino|títalo=Stória Giral i Pátria|belume=II belume: Eidade Moderna i Cuntemporánea|eiditora=Bertrand, Lda.|local=[[Lisboua]]|anho=[[1965]]|páiginas=124 a 129}}</ref> === Restauraçon, absolutismo i liberalismo === {{Ber artigos percipales|[[Restauraçon de la Andependéncia]], [[Terramoto de 1755]]}} [[Fexeiro:Joao IV proclaimed king.jpg|thumb|left|200px|Aclamaçon de [[D. Juan IV]], ''l Restaurador''.]] Passadola restauraçon de la andependéncia de Pertual, seguiu-se ua guerra cun [[Spanha]] que acabarie solo an 1668, cula assinatura dun [[Tratado de Lisboua (1668)|tratado de paç]] an que Spanha reconhecie an definitibo la restauraçon de Pertual.<ref>{{citar libro|outor=Sousa, Manuel|títalo=Reis i Rainhas de Pertual|eiditora=SporPress|local=[[Men Martines]]|anho=[[2000]]|páiginas=117 a 122|id=ISBN 972-97256-9-1}}</ref> L final de l seclo XVII i la purmeira metade de l seclo XVIII assistiran al florescimiento de la [[Stória de la mineraçon de l Brasil|sploraçon mineira de l Brasil]], adonde se çcubriran ouro i piedras preciosas que fazirun de la corte de [[Juan V de Pertual|D. Juan V]] ua de las más oupulentas de la Ouropa. Estas riquezas serbian frequentemente para pagar pordutos amportados, maioritariamente de Anglaterra (por eisemplo, quaije nun eisistia andústria téxtil ne l reino i todos ls tecidos éran amportados de Anglaterra). L comércio sterno baseaba-se na andústria de l bino i l zambolbimiento eiconómico de l reino fui ampulsionado, yá ne l reinado de [[Jesé de Pertual|D. Jesé]], puls sfuorços de l [[Marqués de Pombal]], menistro antre 1750 i 1777, para ambertir la situaçon cun grandes reformas mercantilistas. Fui neste reinado que un [[Terramoto de 1755|biolento sismo]] debastou Lisboua i l Algarbe, la [[1 de Nobembre]] de [[1755]].<ref>{{citar libro|outor=Mattoso, António; Henriques, Antonino|títalo=Stória Giral i Pátria|belume=II belume: Eidade Moderna i Cuntemporánea|eiditora=Bertrand, Lda.|local=[[Lisboua]]|anho=[[1965]]|páiginas=134 a 139}}</ref> [[Pedro III de pertual]] Por nun quebrar la aliança cula Anglaterra i recusar-se a aderir al [[Bloqueio Cuntinental]], Pertual fui [[Guerra Peninsular|ambadido]] puls eisércitos [[Napoleon Bonaparte|napoleónicos]] an 1807. La [[Trasferéncia de la corte pertuesa pa l Brasil (1808-1821)|Corte i la família rial pertuesa refugiórun-se ne l Brasil]], i la capital çlocou-se pa l [[Riu de Janeiro]], adonde permanecerie até 1821, quando [[Juan VI de Pertual|D. Juan VI]], zde 1816 rei de l ''[[Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes]]'', regressou la Lisboua para jurar la purmeira [[Custituiçon Pertuesa|Custituiçon]]. Ne l anho seguinte, l sou filho [[Pedro IV de Pertual|D. Pedro IV]] era proclamado amperador de l Brasil, mantendo-se, inda assi l [[Ampério de l Brasil]] i l Reino de Pertual ounidos durante cerca de dieç anhos.<ref>{{citar libro|outor=Mattoso, António; Henriques, Antonino|títalo=Stória Giral i Pátria|belume=II belume: Eidade Moderna i Cuntemporánea|eiditora=Bertrand, Lda.|local=[[Lisboua]]|anho=[[1965]]|páiginas=207 a 209}}</ref> [[Fexeiro:Portugal Império total.png|thumb|right|300px|Mapa anacrónico de l Ampério Pertués (1415–1999).<br /> An burmeilho - Possessones;<br /> An quelor-de-rosa - Sploraçones, árias de anfluéncia eiconómica subre supremacie;<br /> An azul - Sploraçones marítimas, rotas i árias de anfluéncia.<br /> Teorie de la çcubierta pertuesa de la Oustrália nun stá assinalada.]] Pertual bibiu, ne l restante seclo XIX, períodos de einorme perturbaçon política i social (la [[Guerras Liberales|guerra cebil]] i repetidas reboltas i pronunciamientos melitares, cumo la [[Reboluçon de Setembre]], la [[Marie de la Fuonte]], la [[Patuleia]], etc.) i solo cul Ato Adicional a la [[Carta Custitucional|Carta]], de 1852, fui possible la acalmia política i l ampeço de la política de fomiento protagonizada por [[Fontes Pereira de Melo]].<ref>{{citar libro|outor=Mattoso, António; Henriques, Antonino|títalo=Stória Giral i Pátria|belume=II belume: Eidade Moderna i Cuntemporánea|eiditora=Vertrand, Lda.|local=[[Lisboua]]|anho=[[1965]]|páiginas=218 a 224}}</ref> Ne l final de l seclo XIX, las ambiçones queloniales pertuesas chocan cun las anglesas, l que stá na ourige de l [[Ultimato británico de 1890|Ultimato]] de 1890.<ref>{{citar libro|outor=Mattoso, António; Henriques, Antonino|títalo=Stória Giral i Pátria|belume=II belume: Eidade Moderna i Cuntemporánea|eiditora=Vertrand, Lda.|local=[[Lisboua]]|anho=[[1965]]|páiginas=279 a 284}}</ref> La cedéncia a las eisigéncias británicas i ls crecentes porblemas eiconómicos lánçan la monarquie nun çcrédito crecente, i [[Carlos de Pertual|D. Carlos]] i l príncepe heirdeiro [[Lhuís Felipe, Príncepe Rial de Pertual|D. Lhuís Felipe]] son assassinados an [[1 de Febreiro]] de [[1908]]. La monarquie inda stubo ne l poder durante más dous anhos, xefiada por [[Manuol II de Pertual|Manuol II]], mas benerie a ser abolida an [[5 de outubre]] de [[1910]], [[Amplantaçon de la República Pertuesa|amplantando-se la República]]. === República, Stado Nuobo i democracie === [[Fexeiro:Hastear da bandeira portuguesa.jpg|thumb|left|200px|Hastear de la bandeira pertuesa, durante la sue participaçon na [[I Guerra Mundial]].]] {{Ber artigos percipales|[[Reboluçon de 5 de Outubre de 1910]], [[Stado Nuobo (Pertual)|Stado Nuobo]], [[Reboluçon de ls Crabos]]}} La República ye pouco depuis anstaurada, an [[Reboluçon de 5 de Outubre de 1910|5 de Outubre de 1910]], i l moço rei [[Manuol II de Pertual|D. Manuol II]] parte pa l eisílio an Anglaterra.<ref>{{citar libro|outor=Sousa, Manuel|títalo=Reis i Rainhas de Pertual|eiditora=SporPress|local=[[Men Martines]]|anho=[[2000]]|páiginas=157 a 158|id=ISBN 972-97256-9-1}}</ref> Após bários anhos de anstablidade política, cun luitas de trabalhadores, albrotes, lebantamentos, homicídios políticos i crises financeiras (porblemas que la participaçon na [[I Guerra Mundial]] cuntribuiu para aperfundar), l [[Eisército Pertués|Eisército]] tomou l poder, an 1926. L regime melitar nomeou [[menistro de las Finanças]] [[António de Oliveira Salazar]] (1928), porsor de la [[Ounibersidade de Coimbra]], que pouco depuis fui nomeado [[Lista de purmeiros-menistros de Pertual|Persidente de l Cunseilho de Menistros]] (1932). [[Fexeiro:Sempreatentos...aoperigo!.jpg|thumb|right|220px|Suldados pertueses nas matas de [[Angola]], durante la [[Guerra Quelonial Pertuesa]].]] Al mesmo tiempo que restaurou las finanças, anstituiu l [[Stado Nuobo (Pertual)|Estado Nuobo]], regime outoritário de corporatibismo de Stado, cun partido solo i sindicatos statales, cun afinidades bien marcadas cul [[fascismo]] pul menos até 1945.<ref>{{citar libro|outor=Mattoso, António; Henriques, Antonino|títalo=Stória Giral i Pátria|belume=II belume: Eidade Moderna i Cuntemporánea|eiditora=Bertrand, Lda.|local=[[Lisboua]]|anho=[[1965]]|páiginas=304 a 305}}</ref> An 1968, afastado de l poder por malina, sucediu-le [[Marcelo Caetano]]. La recusa de l regime an [[Çcolonizaçon|çcolonizar]] las [[Porbíncia ultramarina|porbíncias ultramarinas]] resultou ne l ampeço de la [[Guerra quelonial pertuesa|guerra quelonial]], purmeiro an [[Angola]] (1961) i an seguida na [[Guiné-Bissau]] (1963) i an [[Moçambique]] (1964). Apesar de las críticas de alguns de ls más antigos oufeciales de l Eisército, antre ls quales l general [[António de Spínola]], l gobierno parecie detreminado an cuntinar esta política.<ref name="tgc">{{citar libro|outor=bários outores|títalo=Stória 9|eiditora=Porto Eiditora|local=[[Porto]]|anho=[[2004]]|páiginas=166|id=ISBN 972-0-31405-2}}</ref> Cul sou libro ''Pertual i l Feturo'', an que defendia la ansustentablidade dua seluçon melitar nas [[Guerra quelonial pertuesa|guerras de l Ultramar]], Spínola serie çtituído, l que agrabou l crecente mal-star antre ls moços oufeciales de l Eisército, ls quales, ne l die [[Reboluçon de l Crabos|25 Abril de 1974]] zamcadeórun un golpe de stado.<ref>{{citar libro|outor=bários outores|títalo=Stória 9|eiditora=Porto Eiditora|local=[[Porto]]|anho=[[2004]]|páiginas=168 i 172|id=ISBN 972-0-31405-2}}</ref> La este sucediu-se un período de cunfronto político mui aceso antre fuorças sociales i políticas, zeignado cumo [[Porcesso Rebolucionário an Curso]], cun special énfase durante l [[Berano]] de [[1975]], la que se chamou [[Berano Caliente]], ne l qual l paíç stubo pristes a caer nun nuobo período de ditadura, desta beç de ourientaçon quemunista. Neste período Pertual [[Çcolonizaçon pertuesa de la África|cuncede la andependéncia]] de todas las sues antigas quelónias an África.<ref>{{citar libro|outor=bários outores|títalo=Stória 9|eiditora=Porto Eiditora|local=[[Porto]]|anho=[[2004]]|páiginas=168 i 174|id=ISBN 972-0-31405-2}}</ref> [[Fexeiro:Tratado de Lisboa 13 12 2007 (08).jpg|thumb|right|220px|"Foto de Família" na cerimónia de assinatura de l [[Tratado de Lisboua (2007)|Tratado de Lisboua]].]] [[Fexeiro:Portuguese colonial war blank map.svg|thumb|left|upright|Mapa de Pertual i de las porbíncias ultramarinas, an África, ne l tiempo de la Guerra Quelonial (1961–1974).]] La [[25 de Nobembre]] de [[1975]] dibersos setores de la squierda radical (eissencialmente pára-quedistas i polícia melitar na Region Melitar de Lisboua), probocados pulas amboras, lieban a cabo ua tentatiba de golpe de stado, que inda assi nun ten nanhue liderança clara. L [[Grupo de l Nuobe]] reage ponendo an prática un plano melitar de repuosta, liderado por [[António Ramalho Eanes]]. Este triunfa i ne l anho seguinte cunsulida-se la [[democracie]]. L própio Ramalho Eanes ye ne l anho seguinte l purmeiro Persidente de la República eileito por sufrágio ounibersal. Aproba-se ua [[Custituiçon Pertuesa|Custituiçon democrática]] i stablecen-se ls poderes políticos locales (outarquies) i gobiernos outónomos regionales ne ls [[Region Outónoma de l Açores|Açores]] i [[Region Outónoma de la Madeira|Madeira]].<ref>{{citar libro|outor=bários outores|títalo=Stória 9|eiditora=Porto Eiditora|local=[[Porto]]|anho=[[2004]]|páiginas=174|id=ISBN 972-0-31405-2}}</ref> Antre las décadas de 1940-60, Pertual fui nembro co-fundador de la [[NATO]], [[OCDE]] i [[EFTA]], saindo desta redadeira an 1986, para aderir a la [[Ounion Ouropeia]].<ref>{{citar libro|outor=bários outores|títalo=Stória 9|eiditora=Porto Eiditora|local=[[Porto]]|anho=[[2004]]|páiginas=176|id=ISBN 972-0-31405-2}}</ref> An 1999, Pertual aderiu a la [[Zona Ouro]],<ref>{{citar web |url=http://www.ecb.ouropa.you/home/html/andex.en.html |títalo=Banco Central Ouropeu |acessodata=18 de Outubre de 2008}}</ref> i inda nesse anho, antregou la soberanie de [[Macau]] a la [[República Popular de la China]].<ref>{{citar web |url=http://www.fd.ul.t/ICJ/luscommunedocs/ascensaojoseolibeira3.pdf |títalo=La legislaçon de Macau ne l termo de la admenistraçon pertuesa |acessodata=18 de Outubre de 2008}}</ref> Zde la sue adeson a la Ounion Ouropeia, l paíç presidiu l [[Cunseilho Ouropeu]] por trés bezes, la redadeira de las quales an 2007, recebindo la cerimónia de assinatura de l [[Tratado de Lisboua (2007)|Tratado de Lisboua]].<ref name="pue">{{citar web |url=http://www.eu2007.t/UE/bPT/Persidencia_Cunseilho/La_Persidencia/default_.htn |títalo=La persidéncia pertuesa de la Ounion Ouropeia |acessodata=18 de Outubre de 2008}}</ref> == Debison admenistratiba == {{Ber artigo percipal|[[Subdebisones de Pertual]]}} Las percipales dibisones admenistratibas de Pertual son ls 18 [[Çtritos de Pertual|çtritos]] ne l cuntinente i las dues [[Region Outónoma de Pertual|Regiones Outónomas]] de ls Açores i Madeira, que se subdebiden an 308 [[Lista de munecípios pertueses|cunceilhos]] i 4257 [[Lista de freguesies pertuesas|freguesies]].<ref>{{citar web|url=http://pertual.beraki.t/andex.php|títalo=Pertual ne l Beraki|acessodata=7 de Outubre de 2008}}</ref> Ls [[çtrito]]s, permanecen cumo la más relebante subdibison de l paíç, serbindo de base para ua série de outelizaçones admenistratibas, cumo por eisemplo, ls [[círclo eileitoral|círclos eileitorales]]. Antes de 1976, ls dous arquipélagos atlánticos stában tamien antegrados na strutura giral de ls çtritos pertueses ambora cun ua strutura admenistratiba defrenciada, cuntenida ne l Statuto de ls Çtritos Outónomos de las Ilhas Adjacentes,<ref>Decreto-Lei n.º 36453, de 4 de Agosto de 1947</ref> que se traduzie na eisisténcia de Juntas Gerales cun cumpeténcias própias. Habie trés çtritos outónomos ne ls Açores i un na Madeira: * Açores — l [[Çtrito de Angra de l Heiroísmo]], l [[Çtrito de la Horta]] i l [[Çtrito de Punta Delgada]]. * Madeira — l [[Çtrito de l Funchal]]. Passado 1976, ls Açores i la Madeira passórun a tener l statuto de [[Region Outónoma]], deixando de se debediren an çtritos, passando a tener un statuto político-admenistratibo i uorgonas de gobierno própios.<ref>Artigo 6.º, parágrafo 2, de la ''Custituiçon de la República Pertuesa''.</ref> Atualmente, la debison admenistratiba traduç-se na tabela seguinte. {| class="tocolours" width="100%" align="center" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin:1 1 1en 1en; clear:right; text-align:center" |- ! colspan="8" align=left style="background:lightgrey; padding-left:10px; font-size:130%" | Çtritos<ref>{{citar web|url=http://www.çtritosdeportugal .com/|títalo=Çtritos de Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> ! colspan="1" align=right style="background:lightgrey; padding-right:10px" | |- style="font-size:95%" ! width="2%" style="background:white; | &nbsp; ! width="16%" style="background:white; | Çtrito ! width="16%" style="background:white; | Ária ! width="10%" style="background:white; | Populaçon ! width="15%" style="background:white; | &nbsp; ! width="2%" style="background:white; | &nbsp; ! width="16%" style="background:white; | Çtrito ! width="16%" style="background:white; | Ária ! width="10%" style="background:white; | Populaçon |- style="font-size:95%" | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white"| 1 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Lisboua|Lisboua]]''' | align=left | 2761&nbsp;km² | 2.124.426 ! align=center rowspan=10 style="background:white; border-botton:1px solid black; border-right:1px solid black; border-left:1px solid black" |[[Fexeiro:PortugalNumbered.png|180px]] | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 10 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de la Guarda|Guarda]]''' | align=left | 5518&nbsp;km² | 173.831 |- style="font-size:95%" | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 2 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Leirie|Leirie]]''' | align=left | 3517&nbsp;km² | 477.967 | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 11 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Coimbra|Coimbra]]''' | align=left | 3947&nbsp;km² | 436.056 |- style="font-size:95%" | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 3 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Santaren|Santaren]]''' | align=left | 6747&nbsp;km² | 445.599 | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 12 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Abeiro|Abeiro]]''' | align=left | 2808&nbsp;km² | 752.867 |- style="font-size:95%" | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 4 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Setúbal|Setúbal]]''' | align=left | 5064&nbsp;km² | 815.858 | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 13 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Biseu|Biseu]]''' | align=left | 5007&nbsp;km² | 394.844 |- style="font-size:95%" | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 5 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Beija|Beija]]''' | align=left | 10.225&nbsp;km² | 154.325 | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 14 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Bergáncia|Bergáncia]]''' | align=left | 6608&nbsp;km² | 148.808 |- style="font-size:95%" | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 6 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Faro|Faro]]''' | align=left | 4960&nbsp;km² | 421.528 | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 15 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Bila Rial|Bila Rial]]''' | align=left | 4328&nbsp;km² | 218.935 |- style="font-size:95%" | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 7 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Ébora|Ébora]]''' | align=left | 7393&nbsp;km² | 170.535 | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 16 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de l Porto|Porto]]''' | align=left | 2395&nbsp;km² | 1.867.986 |- style="font-size:95%" | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 8 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Portalegre|Portalegre]]''' | align=left | 6065&nbsp;km² | 119.543 | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 17 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Braga|Braga]]''' | align=left | 2673&nbsp;km² | 879.918 |- style="font-size:95%" | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 9 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Castielho Branco|Castielho Branco]]''' | align=left | 6675&nbsp;km² | 208.069 | style="background:#f0f0f0; border:1px solid white" | 18 | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Çtrito de Biana de l Castielho|Biana de l Castielho]]''' | align=left | 2255&nbsp;km² | 252.011 |} {{clear}} {{clear}} {| class="tocolours" width="100%" align="center" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin:1 1 1en 1en; clear:right; text-align:center" |- ! colspan="8" align=left style="background:lightgrey; padding-left:10px; font-size:130%" | Regiones Outónomas ! colspan="1" align=right style="background:lightgrey; padding-right:10px" | |- style="font-size:95%" ! width="25%" style="background:white; border-botton:1px solid black" | Region outónoma ! width="25%" style="background:white; border-botton:1px solid black" | Ária ! width="25%" style="background:white; border-botton:1px solid black" | Populaçon ! width="25%" style="background:white; border-botton:1px solid black" | Gentílico |- style="font-size:95%" | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Region Outónoma de l Açores|Açores]]''' | align=left style="padding-left:5px" | <center>2.333&nbsp;km²</center> | align=left | <center>243.101</center> | ''Açoriano'' |- style="font-size:95%" | align=left style="padding-left:5px" | '''[[Region Outónoma de la Madeira|Madeira]]''' | align=left style="padding-left:5px" | <center>801&nbsp;km²</center> | align=left | <center>244.098</center> | ''Madeirense'' |} {{limpar}} === NUTS === Pertual tamien stá debedido an trés [[NUTS]].<ref>{{citar web|url=http://www.tecnet.t/pertual/22378.html|títalo=NUTS de Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Esta dibison fui eilaborada para fines statísticos, stando an bigor an todos ls paízes de la Ounion Ouropeia. L purmeiro ([[NUTS I]]) ye cumpuosto por trés grandes regiones: [[Pertual Cuntinental]], [[Region Outónoma de l Açores]] i [[Region Outónoma de la Madeira]].<ref name="nuts">{{citar libro|outor=Rodrigues, Arinda|títalo=Nuobas Biaiges – La Tierra: Studos i Repersentaçones|eiditora=Testo Eiditora|eidiçon=1.ª eidiçon|local=[[Lisboua]]|anho=[[2003]]|páiginas=53|id=ISBN 972-47-2356-9}}</ref> Anque séren ls çtritos la dibison admenistratiba de purmeira orde an Pertual Cuntinental, ye outra la dibison técnica de purmeira orde. Trata-se de las cinco grandes regiones geridas pulas Comissones de Cordenaçon i Zambolbimiento Regional (CCDRs), i que corresponden a las subdibisones [[NUTS II]] para Pertual. Ls sous lemites oubedecen als lemites de l [[munecípio]]s, mas nun oubedecen als lemites de l çtritos, que por bezes se spalhan por más de l que ua region.<ref>{{citar web|url=http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Gobiernos/Gobiernos_Custitucionales/GC15/Menisterios/MCOTA/Quemunicacao/Outros_Decumientos/20030523_MCOTA_Doc_CCDR.htn|títalo=Decreto-Lei n.º 104/2003, de 23 de Maio|acessodata=7 de Outubre de 2008}}</ref> Las regiones de NUTS II subdibiden-se an subregiones statísticas sin seneficado admenistratibo, chamada [[NUTS III]], cujo solo oubjetibo ye l de serbiren para agrupar munecípios cuntíguos, cun porblemas i zafios semelhantes, i oubtener assi dados de cunjunto çtinados principalmente al planeamiento eiconómico.<ref name="nuts" /> === Árias ourbanas === La próssima berson de la debison admenistratiba pertuesa, que stá atualmente an porcesso de amplantaçon (a defrentes belocidades cunsuante las bárias struturas), gira an bolta de "[[Subdebisones de Pertual#Árias ourbanas|árias ourbanas]]" , definidas cumo ounidades territoriales cuntínuas custituídas por agrupamientos de cunceilhos.<ref>{{citar web|url=http://www.lusoafrica.net/b2/andex.php?oution=cun_cuntent&biew=article&id=121&Itemid=146|títalo=Subdibisones de Pertual|acessodata=7 de Outubre de 2008}}</ref> Eisisten trés tipos de árias ourbanas: * [[Grande ária metropolitana|Grandes Árias Metropolitanas]] (GAM) – ária ourbana cumpuosta por nuobe ó más cunceilhos, i cun populaçon superior a 350 mil habitantes; * [[Quemunidade Ourbana|Quemunidades Ourbanas]] (ComUrb) – ária ourbana cumpuosta por agrupamientos de 150 mil a 350 mil habitantes; == Política == An Pertual, la percipal lei ye la [[Custituiçon de la República Pertuesa|Custituiçon]], datada de 1976, i que rigula todas las outras. Outras leis relebantes son l [[Código Cebil Pertués|Código Cebil]] (1966), l Código Penal (1982), l Código Comercial (1888), l Código de Porcesso Cebil (1961), l Código de Porcesso Penal i l Código de l Trabalho. Todas estas leis ténen sofrido rebisones zde la sue publicaçon oureginal.<ref name="pol">{{citar web |url=http://www.lusoafrica.net/b2/index.php?action=cun_content&biew=article&id=131&Itemid=139 |títalo=Política de Pertual |acessodata=15 de Outubre de 2008}}</ref> Eisisten quatro uorgonas de Soberanie: l [[Persidente de la República]] (Xefe de Stado – poder moderador, cun algun poder eisecutibo), la [[Assemblé de la República (Pertual)|Assemblé de la República]] (Parlamiento – poder legislatibo), l [[Gobierno de la República Pertuesa|Gobierno]] (poder eisecutibo) i ls [[Tribunales]] (poder judicial). Bigora ne l paíç un regime [[Semipresidencialismo|semipresidencialista]], que al longo de las bárias rebisones custitucionales ben retirando poder al Persidente de la República.<ref name="pol"/> L Persidente de la República ye l [[Xefe de Stado]] i ye eileito por [[sufrágio ounibersal]] para un mandato de cinco anhos, eisercendo ua tripla funçon: de fiscalizaçon, subre la atibidade de l Gobierno, de comando, cumo Comandante Supremo de las Fuorças Armadas (Eisército, Armada, Fuorça Aérea, Guarda Nacional Republicana), i de repersentaçon formal de l Stado pertués ne l sterior. Reside oufecialmente ne l [[Palácio de Belén]], an Lisboua.<ref name="pol"/> [[Fexeiro:Assembleia Republica Portugal 2.JPG|thumb|220px|left|Fachada de l eidifício de la Assemblé de la República]] La Assemblé de la República, que reúne an Lisboua, ne l [[Palácio de San Bento]], ye eileita para un mandato de quatro anhos. Neste momiento cunta cun 230 deputados, eileitos an 22 círclos plurinominales an listas de [[Partido político|partidos]].<ref name="pol"/> L Gobierno ye xefiado pul [[Purmeiro-Menistro]], que ye por regra l líder de l partido más botado an cada eileiçon legislatiba, i ye cumbidado, nessa forma, pul Persidente de la República para formar gobierno. Ye l Purmeiro-Menistro quien nomeia ls restantes [[menistro]]s.<ref name="pol"/> Reside oufecialmente na Residéncia Oufecial de l Purmeiro-Menistro,<ref>{{citar web|url=http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Purmeiro_Menistro/Residencia_Oufecial/|títalo=Residéncia Oufecial de l Purmeiro-Menistro|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> an Lisboua. Ls [[Tribunal]]es admenistran la [[justícia]] an nome de l pobo, defendendo ls dreitos i antresses de l cidadanos, ampedindo la biolaçon de la legalidade democrática i dirimindo ls cunflitos de antresses que ocorran antre dibersas antidades. Segundo la Custituiçon eisisten las seguintes catadories de tribunales: [[Tribunal Custitucional de Pertual|Tribunal Custitucional]], que ten la cumpeténcia anterpretar la Custituiçon i fiscalizar la cunformidade de las leis cula mesma; l [[Supremo Tribunal de Justícia de Pertual|Supremo Tribunal de Justícia]] i ls tribunales judiciales de [[purmeira anstáncia]] ([[Comarca|Tribunales de Comarca]]) i de segunda anstáncia ([[Tribunal de la Relaçon|Tribunales de la Relaçon]]) ; l [[Supremo Tribunal Admenistratibo]] i ls tribunales admenistratibos i fiscales de purmeira i segunda anstáncia ([[Dreito admenistratibo|Tribunales Centrales Admenistratibos]]) ; i l [[Tribunal de Cuntas de Pertual|Tribunal de Cuntas]].<ref name="pol"/> Zde 1975, l panorama político pertués ten sido dominado por dous partidos: l [[Partido Socialista (Pertual)|Partido Socialista]] (PS) i l [[Partido Social Democrata (Pertual)|Partido Social Democrata]] (PSD). Estes partidos ténen debedido las tarefas de gobernar i admenistrar la maiorie de las outarquias, praticamente zde la anstauraçon de la democracie. Inda assi, partidos cumo l [[Partido Quemunista Pertués]] (PCP), que detén inda la persidéncia de outarquias i ua grande anfluéncia junto de l mobimiento sindical ó l [[Partido Popular]] (CDS-PP) (que yá gobiernou l paíç an coligaçon cul PS i cul PSD) son tamien amportantes ne l xadreç político. Para para alhá destes, ténen assento ne l Parlamiento l [[Bloco de Squierda]] (BE), l [[Partido Ecologista "Ls Berdes"]] (PEB), l [[Partido Popular Monárquico]] i l [[Mobimiento l Partido de la Tierra]], ls dous redadeiros antegrados até hoije na bancada de l PSD.<ref name="pol"/> Eisiste inda ua deputada andependiente. == Relaçones sternas == {{Artigo percipal|[[Política sterna de Pertual]]}} [[Fexeiro:Portuguese embassy map.png|right|thumb|225px|An azul, ls paízes cun ambaixadas pertuesas.]] La política sterna de Pertual stá ligada al sou papel stórico cumo figura proeminente de la [[Era de l Çcubrimentos]] i detentor de l zaparecido [[Ampério Pertués]]. Pertual ye un nembro fundador de la [[NATO]] (1949), [[OCDE]] (1961) i de la [[EFTA]] (1960); deixando este redadeiro an 1986 para aderir a la [[Ounion Ouropeia]].<ref>{{citar web |url=http://www.mne.gov.pt/mne/t/anfopolitica/ue/ |títalo=Pertual i la Ounion Ouropeia |acessodata=18 de Outubre de 2008}}</ref> i fundador de la purmeira Agéncia Anternacional para las Einergies Renobábeis (IRENA). An 25 de Júnio de 1992, Pertual tornou-se un [[Acordo de Schengen|Stado-Nembro de l Spácio Schengen]], i an 1996, co-fondou la [[Quemunidade de ls Paízes de Léngua Pertuesa]] (CPLP).<ref name="cplp">{{citar web |url=http://www.mne.gov.pt/mne/t/anfopolitica/pertues/ |títalo=Promoçon de la léngua pertuesa |acessodata=18 de Outubre de 2008}}</ref> Pertual ten beneficiado seneficatibamente de la Ounion Ouropeia, i ye un proponente de la antegraçon ouropeia. Stubo na persidéncia de l [[Cunseilho Ouropeu]] por trés bezes (an [[1996]], [[2000]] i [[2007]]), tenendo todas eilhas sido bien sucedidas. Pertual aprobeitou las sues persidéncias para lançar un diálogo antre la UE i [[África]], tornar la eiquenomie ouropeia más dinámica i cumpetitiba i, na redadeira persidéncia, custituir i assinar, an cunjunto cun ls restantes Stados-nembros, l [[Tratado de Lisboua (2007)|Tratado Reformador]].<ref name="pue"/> Pertual fui un nembro fundador de la [[NATO]]; ye un nembro atibo de la aliança al, por eisemplo, cuntribuir proporcionalmente cun grandes cuntingentes nas fuorças de la paç ne ls [[Balcanas]]. Pertual propós la criaçon de la [[Quemunidade de ls Paízes de Léngua Pertuesa]] (CPLP) para melhorar ls sous laços cun ls outros paízes falantes de la [[léngua pertuesa]].<ref name="cplp"/> Para alhá desso, ten participado, juntamente cula Spanha nua série de [[Cunferéncia Ibero-Amaricana|cimeiras Ibero-Amaricanas]]. Pertual adbogou firmemente la andependéncia de [[Timor-Leste]], ua antiga porbíncia ultramarina, ambiando tropas i denheiro para Timor-Leste, an streita colaboraçon cun ls [[Stados Ounidos]], aliados [[Ásia|asiáticos]] i la [[ONU]].<ref name="ponu">{{citar web |url=http://www.missionofportugal.org/mop/andex.php?oution=cun_cuntent&biew=article&id=74&Itemid=28 |títalo=Pertual nas Naciones Ounidas |acessodata=18 de Outubre de 2008}}</ref> Ten ua amisade i aliança atrabeç dun tratado celebrado cul [[Brasil]], para alhá de la Stória que une ls dous paízes. Pertual detén la [[Aliança Luso-Británica|aliança más antiga de l mundo]], que fui celebrada cul [[Reino Ounido]] i se mantén até als dies de hoije.<ref>{{citar web |url=http://www.mne.gov.pt/mne/t/anfopolitica/polexternas/bilaterales/ |títalo=Relaçones bilaterales de Pertual |acessodata=18 de Outubre de 2008}}</ref> L solo litígio anternacional diç respeito al munecípio de [[Oulibença]]. Pertués zde 1297, l munecípio de Oulibença fui cedido a la Spanha ne l ámbito de l [[Tratado de Badajoç]], an 1801, passado la [[Guerra de las Laranjas]]. Pertual alegou que le pertencie, an 1815, ne l ámbito de l [[Tratado de Biena]]. Inda assi, las relaçones diplomáticas bilaterales antre ls dous paízes bezinos son cordiales, bien cumo ne l ámbito de la Ounion Ouropeia.<ref>{{citar web|url=https://www.cia.gob/library/publicationes/the-world-fatbok/geos/po.html#Issues|títalo=Subre ls litígios anternacionales de Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> == Fuorças melitares i policiales == [[Fexeiro:PoA Chaimite V-200 convoy DF-SD-04-08002.JPEG|left|thumb|200px|[[Chaimite (beiclo blindado)|Chaimites]] an misson de paç pula [[ONU]], na [[Bósnia i Heirzegobina]].]] {{Artigo percipal|[[Fuorças Armadas Pertuesas]] i [[Stória melitar de Pertual]]}} Las fuorças armadas ténen trés ramos: [[Eisército Pertués|Eisército]], [[Marina Pertuesa|Marina]] i [[Fuorça Aérea Pertuesa|Fuorça Aérea]].<ref>{{citar web|url=http://www.mdn.gov.pt/mdn/t/|títalo=Menistério de la Defesa|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Ls melitares de Pertual serben, subretodo, cumo ua outo-defesa bigorosa cuja misson ye porteger la antegridade territorial de l paíç, i fornecer [[Ajuda houmanitária|assisténcia houmanitária]] i de sigurança ne l paíç i ne l strangeiro.<ref>{{citar web |url=http://www.mdn.gov.pt/mdn/t/Defesa/politica/ |títalo=Política de la Defesa Nacional |acessodata=18 de Outubre de 2008}}</ref> Zde l ampeço de la [[década de 2000]], l [[serbício melitar oubrigatório]] yá nun ye praticado.<ref>{{citar web |url=http://www.mdn.gov.pt/mdn/t/Recrutamento/legis/ |títalo=Legislaçon relatiba al recrutamiento pa l serbício melitar |acessodata=18 de Outubre de 2008}}</ref> La eidade pa l recrutamiento boluntário ye fixada ne ls 18 anhos.<ref>{{citar web |url=http://www.mdn.gov.pt/mdn/t/Recrutamento/ |títalo=Recrutamiento pa l serbício melitar |acessodata=18 de Outubre de 2008}}</ref> Ne l seclo XX, Pertual stubo ambolbido an dues grandes anterbençones melitares: la [[Purmeira Grande Guerra]] i la [[Guerra Quelonial Pertuesa]] (1961–1974).<ref name="tgc"/> Pertual ten participado an missones de manutençon de la paç an [[Timor-Leste]], [[Bósnia i Heirzegobina]], [[Kosobo]], [[Afeganistan]], [[Eiraque]] (Nasiriyah), i ne l sul de l [[Líbano]]. Pertual ten ua Brigada de Reaçon Rápida i Tropa de Centro de Ouperaçones Speciales.<ref name="ponu"/> La sigurança de la populaçon stá a cargo de la [[Guarda Nacional Republicana]] (GNR) i de la [[Polícia de Sigurança Pública]] (PSP).<ref>{{citar web|url=http://www.gnr.t/|títalo=GNR – Guarda Nacional Republicana|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref><ref>{{citar web|url=http://www.psp.t/|títalo=PSP – Polícia de Sigurança Pública|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Para para alhá destas, Pertual ten la [[Polícia Judiciária]] (PJ),<ref>{{citar web|url=http://www.policiajudiciarie.t/|títalo=PJ – Polícia Judiciária|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> que ye l percipal [[Polícia|uorgon policial]] de ambestigaçon creminal de l paíç, bocacionado pa l cumbate a la grande criminalidade, nomeadamente al crime ourganizado, terrorismo, tráfico de stupefacientes, corrupçon i creminalidade eiconómica i financeira. La Polícia Judiciária stá antegrada ne l [[Menistério de la Justícia (Pertual)|Menistério de la Justícia]], atuando sob ourientaçon de l [[Menistério Público de Pertual|Menistério Público]]. == Geografie == {{Ber artigo percipal|[[Geografie de Pertual]]}} [[Fexeiro:Ribeira de S.Bento.jpg|thumb|right|200px|Rieira de San Bento, [[Loriga]], [[Guarda]].]] Situado ne l stremo sudoeste de la Ouropa, Pertual Cuntinental faç frunteira solo cun un outro paíç, la [[Spanha]]. L território ye debedido ne l cuntinente pul riu percipal, l [[Riu Tejo|Tejo]]. Al norte, la paisaige ye muntanhosa nas zonas de l anterior cun prainos, antercalados por árias que premiten l zambolbimiento de la agricultura. A sul, até al Algarbe, l relebo ye caratelizado por prainos, sendo las serras sporádicas. Outros rius percipales son l [[Riu Douro|Douro]], l [[Riu Minho|Minho]] i l [[Riu Guadiana|Guadiana]], que tal cumo l Teijo nácen an Spanha. Outro riu amportante, l [[Riu Mondego|Mondego]], nace na [[Serra de la Streilha]] (de las más altas muntanhas de Pertual Cuntinental – 1993 m de [[altitude]] mássima).<ref>{{citar libro|outor=Bários outores|títalo=Anciclopédia Geográfica|eiditora=Seleçones de l Reader's Digest|local=[[Lisboua]]|anho=[[1987]]|páiginas=257}}</ref> Las ilhas de l [[Açores]] stan localizadas ne l ''[[rift]]'' médio de l Ouceano Atlántico; alguas de las ilhas tubírun atibidade bulcánica recente: [[Ilha de San Miguel|San Miguel]] an 1563, i [[Bulcon de l Capelinhos|Capelinhos]] an 1957, que oumentou la ária oucidental de la [[Ilha de l Faial]].<ref>{{citar libro|outor=Bários outores|títalo=Anciclopédia Geográfica|eiditora=Seleçones de l Reader's Digest|local=[[Lisboua]]|anho=[[1987]]|páiginas=264}}</ref> L [[Banco D. Juan de Castro]] ye un grande bulcon submarino que chimpa antre las ilhas [[Ilha Terceira|Terceira]] i San Miguel i stá 14 m ambaixo de la superfice de l mar. Antrou an erupçon an 1720 i formou ua ilha, que permaneciu arriba de la tona de auga durante bários anhos. Ua nuoba ilha poderá aparecer nun feturo nun mui loinge. L punto más alto de Pertual ye l [[Monte Pico]] na [[Ilha de l Pico]], un antigo [[bulcon]] que atinge 2351 m de altitude.<ref>{{citar libro|outor=Bários outores|títalo=Anciclopédia Geográfica|eiditora=Seleçones de l Reader's Digest|local=[[Lisboua]]|anho=[[1987]]|páiginas=554}}</ref> [[Fexeiro:Azoren (14).jpg|thumb|200px|left|[[Ilha de l Pico]], [[Açores]]: l punto más alto de Pertual.]] Las ilhas de la [[Region Outónoma de la Madeira|Madeira]], al cuntrário de ls Açores que se situan na ária de l [[rift]] médio de l Ouceano Atlántico, stan situadas ne l anterior de la [[placa africana]] i la sue formaçon debe-se a la atibidade dun ''[[hot-spot]]'' nun relacionado cula [[tetónica de placas|circulaçon tetónica]]. Esta situaçon de stablidade i localizaçon ne l anterior de la [[placa tetónica]] leba la que este seia l território de l paíç menos sujeito la [[sismo]]s. La redadeira eirupçon bulcánica de que hai eibidéncia acunteciu hai cerca de 6000 anhos, na [[ilha de la Madeira]], manifestando-se atualmente l bulcanismo de forma andireta, atrabeç de la libertaçon de gases bulcánicos perfundos i augas calientes i gaseificadas çcubiertas aquando de la abiertura de [[túnel|túneis]] rodobiários i galeries de cataçon de auga ne l anterior de la ilha percipal. L punto más alto de l território ye l [[Pico Ruibo]] cun 1862 m de altitude.<ref>{{citar libro|outor=Bários outores|títalo=Anciclopédia Geográfica|eiditora=Seleçones de l Reader's Digest|local=[[Lisboua]]|anho=[[1987]]|páiginas=439}}</ref> [[Fexeiro:Algarve-1.jpg|thumb|200px|right|[[Praia de la Marina]], [[Lagona (Algarbe)|Lagona]], [[Algarbe]].]] La cuosta pertuesa ye stensa: ten 1230&nbsp;km an Pertual cuntinental, 667&nbsp;km ne ls Açores, 250&nbsp;km na Madeira adonde se ancluen tamien las Ilhas Desertas, las Ilhas Salbaiges i la Ilha de l Porto Santo. La cuosta formou guapas praias, cun bariadade antre falésias i areales. Na [[Ilha de l Porto Santo]] ua formaçon de dunas de ourige ourgánica (al cuntrário de la ourige mineral de la cuosta pertuesa cuntinental) cun cerca de 9&nbsp;km ye un punto turístico mui apreciado anternacionalmente. Ua caratelística amportante na cuosta pertuesa ye la [[Ria de Abeiro]], stuário de l [[riu Bouga]], acerca de la cidade de [[Abeiro]], cun 45&nbsp;km de cumprimiento i un mássimo de 11&nbsp;km de anchura, rica an peixe i abes marinas. Eisisten quatro canhales, i antre estes bárias ilhas i ilhotas, i ye adonde quatro rius ancontran l ouceano.<ref>{{citar libro|outor=Bários outores|títalo=Anciclopédia Geográfica|eiditora=Seleçones de l Reader's Digest|local=[[Lisboua]]|anho=[[1987]]|páiginas=82}}</ref> Cula formaçon de cordones litorales definiu-se ua laguna, bista cumo un de ls eilemientos hidrográficos más marcantes de la cuosta pertuesa. Pertual tenu ua de las maiores [[Zona Eiconómica Sclusiba|zonas eiconómicas sclusibas]] (ZEE) de la Ouropa, cobrindo cerca de 1 683 000&nbsp;km².<ref name="ReferenceA">{{citar libro|outor=Rodrigues, Arinda|títalo=Nuobas Biaiges – Atibidades Eiconómicas|eiditora=Testo Eiditora|eidiçon=1.ª eidiçon|local=[[Lisboua]]|anho=[[2004]]|páiginas=35|id=ISBN 972-47-2246-5}}</ref> === Clima === [[Fexeiro:Serra da Estrela II Portugal.jpg|thumb|right|200px|[[Stáncia de Esqui Bodafone|Stáncia de squi]] na [[Serra de la Streilha]].]] An Pertual cuntinental, las temperaturas médias anuales son 13&nbsp;°C ne l norte i 18&nbsp;°C ne l sul. Las ilhas de la Madeira i de l Açores, debido a la sue localizaçon ne l Atlántico, son más húmidas i chubiosas, i cun un anterbalo de temperaturas menor. Normalmente, ls meses de la Primabera i Berano son ansolarados i las temperaturas son altas durante ls meses secos de Júlio i Agosto, podendo ocasionalmente passar de l 40&nbsp;°C an buona parte de l paíç, an dies stremos, i cun maior frequéncia ne l anterior de l [[Alanteijo$2]]. Ls Berones son amenos nas tierras altas de l Norte de l paíç i na region litoránea de l stremo norte i central. L Outonho i l Ambierno son tipicamente bentosos, chubiosos i frescos, sendo más frius ne ls çtritos de l norte i central de l paíç, ne ls quales ocorren temperaturas negatibas durante ls meses más frius. Inda assi, nas cidades más al sul de Pertual, las temperaturas solo mui ocasionalmente çcen ambaixo de l 0&nbsp;°C, quedando-se puls 5&nbsp;°C na maiorie de l causos. La [[niebe]] acuntece regularmente an trés çtritos al Norte de l paíç ([[Çtrito de la Guarda|Guarda]], [[Çtrito de Bergáncia|Bergáncia]] i [[Çtrito de Bila Rial|Bila Rial]]) i deminui la sue ocorréncia an direçon al sul, até se tornar ineisistente na maior parte de l [[Algarbe]]. Ne l Ambierno, temperaturas anferiores la -10&nbsp;°C i [[nebon]]es ocorren cun algua frequéncia an puntos restritos, tales cumo la [[Serra de la Streilha]], la [[Serra de l Gerés]] i la [[Serra de Montesinho]], podendo nebar de Outubre la Maio nestes locales.<ref>{{citar libro|outor=Rodrigues, Arinda|títalo=Nuobas Biaiges – L Meio Natural|eiditora=Testo Eiditora|eidiçon=1.ª eidiçon|local=[[Lisboua]]|anho=[[2004]]|páiginas=32 i 32a|id=ISBN 972-47-2357-7}}</ref> === Percipales cidades === [[Lisboua]] (cerca de 500&nbsp;000 habitantes – 3 milhones de habitantes na [[Region de Lisboua]]) ye la capital zde l seclo XII, a maior cidade de l paíç, percipal pólo eiconómico, detendo l percipal porto marítimo i aeroporto pertueses i ye la cidade más rica de Pertual cun un [[PIV]] ''per capita'' superior al de la média de la [[Ounion Ouropeia]]. Outras cidades amportantes son las de l [[Porto]], (cerca de 240&nbsp;000 habitantes – 1,5 milhones ne l [[Grande Porto]]) la segunda maior cidade i porto marítimo, [[Abeiro]] (cunsidrada la Beneza Pertuesa), [[Braga]] (Cidade de l Arcebispos), [[Chabes (Pertual)|Chabes]] (cidade stórica i milenar), [[Coimbra]] (cula más antiga ounibersidade de l paíç), [[Guimarães]] (Cidade brício), [[Ébora]] (Cidade-Museu), [[Faro]], [[Setúbal]], [[Guarda]], [[Leiria]] i [[Biseu (Pertual)|Biseu]]. Na [[ária metropolitana de Lisboua]] eisisten cidades cun grande [[densidade populacional]] cumo [[Agualba-Cacén]] i [[Queluç (Sintra)|Queluç]] (cunceilho de [[Sintra]]), [[Amadora]] , [[Almada]], [[Setubal]], [[Loures]], [[Seixal]], [[Barreiro]], [[Montijo]] i [[Odibelas]]. Na [[ária metropolitana de l Porto]] ls cunceilhos más poboados son [[Bila Nuoba de Gaia]], [[Porto]], [[Maia]], [[Matosinhos]] , [[Gondomar]], [[Poboa de Barzim]] i [[Bila do Conde]]. Na [[Region Outónoma de la Madeira]] la percipal cidade ye l [[Funchal]]. Na [[Region Outónoma de l Açores]] eisisten trés cidades percipales – [[Punta Delgada]], na ilha de [[San Miguel]], [[Angra de l Heiroísmo]] na ilha [[Terceira]] i [[Horta]] na ilha de l [[Faial]]. [[Fexeiro:Lisboa-lisbon- panorama.jpg|thumb|800px|center|[[Lisboua]] – A maior cidade pertuesa i tamien la capital de Pertual (bista de l topo de l [[Cristo Rei]])]] [[Fexeiro:porto3flat-cc-contr-oliv1002.jpg|thumb|800px|center|[[Porto]] – Segunda maior cidade pertuesa]] {{clear}} == Eiquenomie == {{Ber artigo percipal|[[Eiquenomie de Pertual]]}} [[Fexeiro:Lisboa-Oceanario.jpg|thumb|right|230px|[[Oceanário de Lisboua]].]] Zde 1985, l paíç antrou nun porcesso de modernizaçon nun ambiente bastante stable (1985 até a la atualidade) i juntou-se a la [[Ounion Ouropeia]] an 1986. Ls sucessibos gobiernos fazirun bárias reformas, pribatizórun muitas ampresas cuntroladas pul Stado i liberalizórun árias-chabe de la eiquenomie, ancluindo ls setores de las [[telecomunicaçones]] i financeiros. Pertual zambolbiu ua eiquenomie crecentemente baseada an serbícios i fui un de l onze nembros fundadores de la moeda ouropeia – l [[Ouro]] – an 1999. Ampeçou a circular la sue [[Ouro|nuoba moeda]] an [[1 de Janeiro]] de [[2002]] cun [[ourozona|11 outros stados nembros]] de la [[Ounion Ouropeia]]. L crecimiento eiconómico pertués stubo arriba de la média de la [[Ounion Ouropeia]] na maior parte de la [[década de 1990]]. L [[Porduto Anterno Bruto|PIB]] per capita ronda ls 76% de las maiores eiquenomies oucidentales ouropeias. La lista ourdenada anual de cumpetitibidade de 2005 de l '' Fórun Eiconómico Mundial '' (WEF – World Eiconomic Forun), coloca Pertual ne l 22º lugar, delantre de paízes cumo la [[Spanha]], [[Irlanda]], [[Fráncia]], [[Bélgica]] i de la cidade de [[Hong Kong]]. Esta classeficaçon repersenta ua chubida de dous lugares face a la posiçon de 2004. Ne l cuntesto tecnológico, Pertual aparece na 20ª posiçon de la lista i na rubrica de las anstituiçones públicas, Pertual ye 15ª melhor.<ref>{{citar web|url=http://www.investinportugal.pt/MCMSAPI_bPT/HomePage/Notícias/PORTUGAL+SOBE+DOIS+LUGARES+NO+RANKING+DA+COMPETITIBIDADE.htn|títalo=Zambolbimiento Tecnológico|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> An parte, cul recurso a fondos de la [[Ounion Ouropeia]], l paíç fizo nas dues redadeiras décadas ambestimientos abultados an bárias anfraestruturas, çpondo hoije dua stensa rede de outo-stradas i beneficiando de buonas acessiblidades rodobiárias i ferrobiárias. [[Fexeiro:25_de_Abril_Bridge_2007.jpg|thumb|left|230px|[[Puonte 25 de Abril]] an [[Lisboua]], sob fuorte nebulosidade.]] Cun un passado predominantemente agrícola, atualmente i debido a to l zambolbimiento que l paíç registou, la strutura de la eiquenomie baseia-se ne ls serbícios i na andústria, que repersentan 67,8% i 28,2% de l [[BAB]].<ref>Fuonte: [[INE]], 2004</ref> La agricultura pertuesa stá bien adatada debido al clima, relebo i tierras faborables. Nas redadeiras décadas, antensificou-se la modernizaçon agrícola, ambora inda cerca de 12% de la populaçon atiba trabalhe na agricultura. Las oulibeiras (4000&nbsp;km²), ls [[benie|binhedos]] (3750&nbsp;km²), l [[trigo]] (3000&nbsp;km²) i l [[milho]] (2680&nbsp;km²) son porduzidos an árias bastante bastas. Ls [[bino]]s (specialmente l [[Bino de l Porto]] i l [[Bino de la Madeira]]) i [[azeite]]s pertueses son bastante apreciados debido a la sue qualidade. Tamien, Pertual ye pordutor de [[fruita]] de qualidade selecionada, nomeadamente las [[laranja]]s algarbias, la [[péra-peinha]] de la region Oeste, la [[cereija]] de la Gardunha i la [[banana]] de la Madeira. Outras porduçones son de [[horticultura]] ó [[floricultura]], cumo la [[raba doce]], ólio de [[girassol]] i [[tabaco]].<ref>{{citar libro|outor=Rodrigues, Arinda|títalo=Nuobas Biaiges – Atibidades Eiconómicas|eiditora=Testo Eiditora|eidiçon=1.ª eidiçon|local=[[Lisboua]]|anho=[[2004]]|páiginas=34|id=ISBN 972-47-2246-5}}</ref> La amportança eiconómica de la pesca ten benido a deminuir, ampregando menos de 1% de la populaçon atiba. La deminuiçon de l ''stocks'' de recursos piscatórios refletiu-se na reduçon de la frota pesqueira pertuesa que, ambora tenga benido a modernizar-se, inda ten dificuldade an cumpetir cun outras frotas ouropeias. Apesar de la reduzida stenson de la plataforma cuntinental pertuesa, eisiste algua dibersidade de speces nas augas de la ZEE de Pertual, ua de las maiores de la Ouropa. La frota pertuesa efetua catura an augas anternacionales i nas ZEE de outros paízes. Ne l sou to, las speces más caturadas son la [[sardina]], l [[carapau]], l [[polbo]], l [[peixe-spada|peixe-espada-preto]], la [[cabalha]] i l [[atun]]. Ls portos cun maior zambarque de pescado, an 2001, fúrun ls de [[Matosinhos]], [[Peniche]], [[Olhon]] i [[Sesimbra]].<ref name="ReferenceA"/> [[Fexeiro:Portugal Exclusive Economic Zone (pt).svg|thumb|right|230px|[[Zona Eiconómica Sclusiba de Pertual]].]] Las maiores andústrias trasformadoras son ls téxteis, calçado, cabedal, mobliário, mármores, cerámica (de çtacar la [[Bista Alegre (ampresa)|Bista Alegre]]) i la corcha. Las andústrias modernas zambolbírun-se seneficatibamente: refinaries de petrólio, petroquímica, porduçon de cimento, andústrias de l altemoble i nabales, andústrias eilétricas i eiletrónicas, maquinarie i andústrias de l papel. Pertual ten un de ls maiores cumplexos de andústrias petroquímicas ouropeus situado an [[Sines]] i dotado dun porto. La andústria altemoble tamien ye relebante an Pertual i localiza-se an [[Palmela]] (a maior anfraestrutura ye la [[Outoeuropa]]), [[Setúbal]], [[Porto]], [[Abeiro]], [[Braga]], [[Santaren (Pertual)|Santaren]] i [[Azambuja]]. La [[corcha]] ten ua porduçon bastante seneficatiba: Pertual porduç 54% de la corcha porduzida ne l mundo<ref>{{citar web |url=http://www2.tt.t/fewcn/wcmserblet/tt/grupo_tt/amprensa/amprensa/amprensa61.html |títalo=Corcha porduzida an Pertual |acessodata=24 de Outubre de 2008}}</ref>. Ls recursos minerales más seneficatibos an Pertual son l [[cobre]], l [[lítio]] (7), l [[bolfrámio]] (6) , l [[stanho]], l [[uránio]], [[feldspato]]s (11), [[sal-gema]], [[talco]] i [[mármore]]<ref>{{citar web|url=http://minerals.usgs.gob/minerals/pus/country/2006/myb3-2006-po.pdf|títalo=USGS-Minerals Yearbok 2006 – Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}} (ls algarismos antre parénteses andican posiçon de l paíç an tenermos mundiales cumo pordutor).</ref> Alguns de ls recursos naturales, tales cumo ls bosques que cobren cerca de 34% de l paíç, son nomeadamente: [[pinheiro]]s (13500&nbsp;km²), [[subreiro]]s (6800&nbsp;km²), [[carrasco]]s (5340&nbsp;km²) i [[eucalito]]s (2430&nbsp;km²). La [[baláncia comercial]] de Pertual ye, hai muito, deficitária, cul balor de las [[sportaçon]]es a cobrir solo 65% de l balor de las [[amportaçon]]es an 2006.<ref>{{citar web|url=http://stats.oecd.org/wbos/biewhtml.aspx?queryname=478&querytype=biew&lang=en|títalo=OECD – Country statistical profiles 2008 – Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Las maiores sportaçones corresponden als téxteis, bestuário, máquinas, material eilétrico, beiclos, eiquipamientos de trasporte, calçado, couro, madeira, corcha, papel, antre outras.<ref>Fuonte: INE, 2002</ref> L paíç amporta principalmente pordutos benidos de la Ounion Ouropeia: [[Spanha]], [[Almanha]], [[Fráncia]], [[Eitália]] i [[Reino Ounido]]. === Einergie === {{Artigo percipal|[[Einergie an Pertual]]}} [[Fexeiro:Alqueva dam.JPG|thumb|left|230px|[[Barraige de l Alqueba]], [[Alanteijo]] ]] Pertual ye un paíç altamente deficitário an tenermos einergéticos, amportando atualmente a totalidade de l [[Cumbustíbel fóssil|cumbustibles fósseis]] que cunsume.<ref>{{citar web|url=http://www.iea.org/Textbase/stats/balancetable.asp?COUNTRY_CODE=PT|títalo=2005 IEA Einergy Statistics – Einergy Balances fur Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Tal fato amplica que an 2005 Pertual amportou 87,3 % de la einergie total que cunsumiu (an [[tep]]s).<ref>{{citar web|url=http://www.iea.org/Textbase/stats/andicators.asp?COUNTRY_CODE=PT|títalo=IEA Einergy Statistics – Einergy Andicators fur Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Relatibamente a la porduçon de eiletricidade, Pertual porduziu an 2005 85 % de la eiletricidade que cunsumiu (amportando ls restantes 15 %).<ref name="einergy">{{citar web|url=http://www.iea.org/Textbase/stats/eiletricitydata.asp?COUNTRY_CODE=PT|títalo=IEA Einergy Statistics – Eiletricity/Heiat in Pertual in 2005|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> La porduçon doméstica total nesse mesmo anho fui 46 575 GWh repartida de l seguinte modo an tenermos de las fuontes outelizadas: nun renobables 80,8 % ([[carbon]] 32,7 %, [[gáç natural]] 29,2 %, [[petrólio]] 18,9 %); renobables 19,2 % ([[hidroelétrica]] 11 %, [[einergie eiólica|eiólica]] 3,8 %, [[biomassa]] 3,0 %, outras 1,4 %).<ref name="einergy" /> '''Einergies renobables''' [[Fexeiro:Parque eolico vila nova condeixa portugal 2.jpg|thumb|right|230px|Parque eiólico an [[Bila Nuoba (Miranda de l Corbo)|Bila Nuoba]], [[Miranda de l Corbo]].]] L gobierno de Pertual pretende que até 2010, 45 % de la eiletricidade porduzida seia oubtida a partir de fuontes renobables.<ref>{{citar web|url=http://www.min-eiquenomie.t/document/Einergies_Renob_PT.pdf|títalo=Einergies Renobábeis an Pertual – Menistério de la Eiquenomie i Inobaçon – pág. 6|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> La [[Barraige de l Alqueba]], ne l Alanteijo$2 — serbindo la eirrigaçon de ls campos i gerando einergie hidroelétrica, que criou l maior lago artificial na region oucidental de la [[Ouropa]] i fui un de ls maiores porjetos de ambestimiento de l paíç. An 2007, fui einaugurada ua de las maiores centrales de [[Einergie solar|einergie solar fotoboltaica]] de l mundo (11 MW), an [[Brinches]], cunceilho de [[Serpa]]<ref>{{citar web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/ourope/6505221.stn|títalo=Pertual oupenes manjor solar plant|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> i an fase de custruçon ancontra-se aqueilha que será a maior de l mundo ne l sou tipo (62 MW),<ref>{{citar web|url=http://www.ipsnews.net/news.asp?idnews=38245|títalo=PORTUGAL: Making Up fur Lost Eiquipa in Renewable Einergy|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> situada an [[Amareleija]], cunceilho de [[Moura]], cuja montaige deberá star totalmente cuncluída an 2010. Paralelamente la purmeira sploraçon comercial de l mundo de la [[einergie de las óndias]] de l mar antrou an funcionamiento an Setembre de 2008, 5&nbsp;km al ancho de [[Aguçadoura]], cunceilho de [[Póboa de Barzin]].<ref>{{citar web|url=http://www.ambienteonline.t/noticias/detalhes.php?id=7006|títalo=Porduçon de einergie a partir de las óndias arrinca cun porjeto de la Enersis|acessodata=30 de Nobembre de 2008}}</ref> Tamien la poténcia anstalada an parques eiólicos será oumentada para 5100 MW an 2012 (contra ls 2000 MW anstalados até meados de 2007) anquanto la poténcia hidroelétrica anstalada deberá atingir ls 7000 MW an 2020 (contra ls cerca de 5000 MW de 2005).<ref>{{citar web|url=http://www.min-eiquenomie.t/document/Einergies_Renob_PT.pdf|títalo=Einergies Renobábeis an Pertual – Menistério de la Eiquenomie i Inobaçon – págs. 8 i 13|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Ls ambestimientos an einergies renobables an Pertual poderán totalizar 12 mil milhones de ouros até 2012 i 120 mil milhones de ouros até 2020.<ref>{{citar web|url=http://www.guardian.co.uk/ambironment/2008/jun/06/renewablenergy.alternatibenergy|títalo=The Guardian – World's biggest solar farn at centre of Pertual's ambitious einergy plan|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> === Trasportes === {{Artigo percipal|[[Trasportes an Pertual]]}} [[Fexeiro:Ponte Vasco da Gama.jpg|right|thumb|230px|[[Puonte Basco de la Gama]], subre l [[Riu Teijo]], a maior de la [[Ouropa]]]] Ls trasportes fúrun ancarados cumo ua prioridade na [[Anhos 90|década de 1990]], subretodo debido al oumiento de la outelizaçon de beiclos altemobles i a la andustrializaçon. Pertual fui un de ls purmeiros paízes de l Mundo a tener ua [[outo-strada]], einaugurada an [[1944]], ligando [[Lisboua]] al [[Stádio Nacional]], la fetura Outo-strada [[Lisboua]]-[[Cascales]] (atual [[A5]]). Inda assi, anque tenéren sido más tarde custruídos alguns outros troços nas décadas de 1960 i 1970, solo ne l final de la década de 1980 fui ampeçada la custruçon de outo-stradas an grande scala. Hoije an die la rede de outo-stradas pertuesas ye bastante zambolbida i percorre quaije to l território, ligando to l litoral i las percipales cidades de l anterior, nua stenson total de aprossimadamente 3000&nbsp;km. Hai inda ls [[Eitinerário Percipal|Eitinerários Percipales]] (IP's) i ls [[Eitinerário Cumplementar|Itinerários Cumplementares]] (IC's) que puoden ser custituídos por outo-stradas, bias rápidas (strada çtinada solo la tráfego motorizado, cun cruzamientos çnibelados i de acesso restrito a nós de ligaçon) i [[Strada Nacional|stradas nacionales]]. L paíç ten 68.732&nbsp;km de rede de stradas, de ls quales cerca de 2600&nbsp;km fázen parte dun sistema de outo-stradas. Destes, cerca de 900&nbsp;km nun requíren l pagamiento de [[portaige]]s.<ref>{{citar web|url=http://www.agenciafinanceira.iol.t/noticia.php?id=955727&main_id=|títalo=Pertual ye de ls paízes cun más portaiges|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Até [[2012]], la stenson de la rede de outo-stradas deberá oumentar até als 3187&nbsp;km. Las dues percipales árias metropolitanas ténen sistemas de [[metro]]: l [[Metro de Lisboua]] i l [[Metro Sul de l Teijo]] na Ária Metropolitana de [[Lisboua]]; i ne l [[Porto]], l [[Metro de l Porto]], cada ua cun más de 35&nbsp;km de linhas. [[Fexeiro:Lisboa-Santa Apolonia Portugal.jpg|left|thumb|230px|[[Staçon de Santa Apolónia]], ua de las percipales staçones de Pertual, situada an Lisboua]] L trasporte ferrobiário de passageiros i mercadories ye feito outelizando ls 2791&nbsp;km de linhas ferrobiárias atualmente an serbício, de ls quales 1430 ancóntran-se eiletrificados i aprossimadamente 900 permiten belocidades de circulaçon superiores als 120&nbsp;km/h.<ref>{{citar web|url=http://www.refer.t/t/sploracao.php?id=538&idold=531|títalo=REFER EP – Rede Gerida|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> La rede ferrobiária ye gerida pula [[REFER]] anquanto que ls trasportes de passageiros i mercadories son de la respunsablidade de la [[Caminos de Fierro Pertueses]] (CP), ambas ampresas públicas. An 2006 la CP trasportou 133 milhones de passageiros i 9,75 milhones de toneladas de mercadories.<ref>{{citar web|url=http://www.cp.pt/cp/çplayPage.de l?bgnextoid=6a73df63e25a4010BgnBCM1000007b01a8c0RCRD|títalo=La CP|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> La fase de cuncurso para la custruçon i sploraçon dua rede ferrobiária de alta belocidade, cun las ligaçones Lisboua–Madrid, Lisboua–Porto i Porto–Bigo, tenerá ampeço an 2008 para la purmeira, anquanto que ls cuncursos para las ligaçones Lisboua–Porto i Porto–Bigo deberan ser lançados an 2009. La sploraçon deberá ampeçar an 2013 nas ligaçones Lisboua–Madrid i Porto–Bigo i an 2015 na ligaçon Lisboua–Porto. L ambestimiento prebisto para estas trés ligaçones ye de 7790 milhones de ouros. An studo stan más dues linhas de alta belocidade: Abeiro–Salamanca i Ébora–Faro.<ref>{{citar web|url=http://www.rave.pt/tabid/166/Default.aspx|títalo=RABE – La Rede de Alta Belocidade an Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> == Transportes Aereos == Lisboua ten ua posiçon geográfica que a torna nun punto de scala para muitas cumpanhas aéreas strangeiras ne ls aeroportos an to l paíç. L Gobierno stá atualmente a studar l porjeto para la custruçon dun nuobo Aeroporto Anternacional an [[Alcochete]], para sustituir l atual aeroporto de la Portela, an Lisboua (LIS). Atualmente, ls aeroportos más amportantes son ls aeroportos de [[aeroporto de Lisboua|Lisboua]] (''Portela''), [[aeroporto de Faro|Faro]] (FAO), [[aeroporto de l Porto|Porto]] (''Francisco Sá Carneiro'') (OPO), [[aeroporto de la Madeira|Funchal]] (FNC) (''[[Ilha de la Madeira|Madeira]]' ') , [[Aeroporto Juan Paulo II|Punta Delgada]] (''Juan Paulo II'' - [[Açores]] (PDL)) , [[Terceira]] (TER) i [[Beja]] (BYJ). Altres aeroportos i aerodromos: [[Bergancia]](BGC), [[Bila Rial]](VRL), [[Cascais]](PCS), [[Biseu]](VSE), [[Porto Santo]](PSO), [[Horta]](HOR), [[Santa Maria]] (SMA), [[Braga]](BGZ), [[Cobilha]] (COV), [[Chabes]] (CHV), [[Coimbra]] (PCO) , [[Abeiro]] (PAV), [[Ebora]] (PEV) i [[Portimao]] (PMR). === Quemunicaçones === [[Fexeiro:A28 No da Povoa de Varzim.JPG|thumb|right|230px|Outo-Strada [[A28]], ne l [[Norte de Pertual]].]] Pertual ten ua de las más altas taxas de penetraçon de [[telemoble]]s ne l mundo, sendo que l númaro de apareilhos de quemunicaçones móbeis yá ultrapassou l númaro de la populaçon total (a la data de 2007, l númaro de outelizadores era de 13.413 milhones). Esta rede tamien ouferece conexones sin filo a la [[Anterneta|''Anterneta'' moble]], i abrange to l território. Ne l final de l purmeiro trimestre de 2008 eisistian an Pertual cerca de 1,713 milhones de outelizadores cun acesso a la ''Anterneta'' an [[Banda ancha|banda ancha móbel]] i cerca 1,58 milhones de acessos a la [[Anterneta|''Anterneta'' fixa]], de ls quales aprossimadamente 1,52 milhones an [[banda ancha]]. Pula purmeira beç, l númaro de outelizadores de banda ancha moble ultrapassou l númaro de clientes de banda ancha fixa.<ref>{{citar web|url=http://www.anacon.t/template12.jsp?categoryId=258722#n3|títalo=Relatório de la ANACOM subre l acesso a la ''Anterneta''|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> La maiorie de ls pertueses assiste a la [[Telebison por cabo|telebison atrabeç de cabo]]. Tenendo an cunta ls crecimientos an ambas las tecnologies, ne l final de l purmeiro trimestre de 2008, ls assinantes de ls serbícios de Telebison por suscriçon suportados an redes de çtribuiçon por cabo ó [[satélite]] (DTH) repersentában cerca de 36,2 por ciento de l alojamentos, más 1 punto percentual de l que ne l trimestre anterior. La penetraçon destes serbícios cuntina a ser superior a la média nas Regiones Outónomas (que tamien berificórun crecimientos seneficatibos).<ref>{{citar web|url=http://www.anacon.t/template12.jsp?categoryId=258522|títalo=Relatório de la ANACOM subre serbícios de telebison por cabo i satélite|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref>. An 2006, surgiu un nuobo serbício de telebison de suscriçon baseado na tecnologie [[IPTB]], telebison por anterneta. Mas, Pertual inda nun ten l serbício de [[Telebison Degital|Telebison Degital Terrestre]] (TDT) çponible sendo prebista la sue antrada pa l anho de [[2012]]. Las ouperadoras ampeçórun las simulaçones de eimissones degitales baseadas na tecnologie de trasmisson bídeo degital terrestre (DBB-T) an 2008, na ária de Lisboua. Ligaçones a la ''Anterneta'' stan çponibles an muitos [[café]]s, assi cumo an muitas [[Correios|staçones de correios]]. Puode-se tamien nabegar na ''Anterneta'' an [[houtel]]es, [[Centro comercial|centros comerciales]] i centros de cunferéncia, an que zonas speciales stan reserbadas para este fin. L libre acesso a la ''Anterneta'' tamien stá çponible als residentes an Pertual an "[[Spácio Anterneta|Spácios de ''Anterneta'']]", spalhados pul paíç mas cun maior ancidéncia ne ls percipales centros populacionales. === Auga i saneamiento === {{Artigo percipal|[[Auga i saneamiento an Pertual]]}} Pertual tamien modernizou l sou [[Auga|sistema de abastecimiento de auga]] i [[Saneamiento básico|saneamento]] — nomeadamente atrabeç de l oumiento de la taxa de [[augas residuales]] tratadas cun apoio de susídios de la [[Ounion Ouropeia|UE]] — para 80%. L paíç tamien criou un moderno quadro anstitucional i jurídico pa l setor de la auga i saneamento, ancluindo ua agéncia reguladora outónoma, chamada [[Augas de Pertual]], i un grande númaro de multi-serbícios públicos municipales. Esta sustituiu anstitucionalmente ua strutura de l setor, al abrigo de l qual ls 308 munecípios de l paíç — muitos deilhes cun repersentaçon populacional ó geográfica cumparatibamente pequeinha — tenie cumpeténcia sclusiba para la auga i l saneamento. == Demografie == {{Ber artigo percipal|[[Demografie de Pertual]]}} {{Populaçon de Pertual}} Ls pertueses son, na sue ourige, cumpuostos por [[Celtas]] i [[Eiberos]], [[Celtiberos]] i, maioritariamente, puls [[Lusitanos]]. Ls [[Galaicos]] ó "gallaeci" son de ourige [[celta]] i [[germanos|germánica]]. Ls [[Cónios]] i outras tribos menos seneficatibas custituen l resto de la ourige. Outras anfluéncias amportantes fúrun tamien ls [[Roma Antiga|Romanos]] (la [[Léngua pertuesa]] deriba de l [[Latin]]), ls [[Bisigodos]] i ls [[Suebos]], todos ls quales poboórun l que ye hoije território pertués. Anfluéncias menores fúrun ls [[Griegos]] i ls [[Fenícios]]-[[Cartago|Cartagineses]] (cun pequeinhas feitorias comerciales costeiras semi-permanentes), ls [[Bándalos]] ([[Silingos]] i [[Asdingos]]), ls [[Alanos]] (ambos spulsos ó parcialmente antegrados puls [[Bisigodos]]) i ls [[Berberes]] de l norte de África. La populaçon pertuesa ye cumpuosta por 16,4% cun eidade cumprendida antre ls 0 i ls 14 anhos, 66,2% antre ls 15 i ls 64 anhos i 17,4% cun más de 65 anhos. La sperança média de bida ye de 78,04 anhos. An termos de alfabetizaçon, 93,3% sáben ler i screbir, tenendo la taxa de analfabetismo benido la decer al longo de l anhos.<ref>Censos, 2001, INE, 2002.</ref> L crecimiento populacional queda ne ls 0,305%, nacendo 10,45 por cada mil habitantes i falecendo 10,62 por cada mil habitantes, l que faç cun que la populaçon nun steia a ser renobada, cuntribuindo para este fato la taxa de fertilidade que queda ne ls 1,49.<ref>[https://www.cia.gob/library/publicationes/the-world-fatbok/geos/po.html Dados subre la populaçon pertuesa]</ref> Pertual ye un de ls paízes cun más baixa [[taxa de mortalidade anfantil]] (5 por mil) ne l mundo.<ref>{{citar web|url=http://www.unicef.org/heialth/files/The_State_of_the_Worlds_Children_2008.pdf|títalo=UNICEF – The State of the Worlds Children 2008|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Anque Pertual ser un paíç zambolbido, inda eisiste populaçon sin acesso la auga ancanhada i eiletricidade, ambora an númaro bastante reduzido.<ref>Andicadores de Cunfuorto de las Família – 1997, INE, 2002.</ref> L saneamiento básico inda nun abrange to l território, sendo la region de l Alanteijo$2 i de Lisboua i Bal de l Teijo adonde eisiste un maior númaro de populaçon cun acesso. Atualmente, inda eisiste un grande númaro de habitaçones cun fossa sética, anque alguas nun tenéren qualquier saneamento.<ref>Andicadores de Cunfuorto de las Família, INE, 2002.</ref> L acesso a la salude ye garantido a to la populaçon, sendo l acesso als medicamientos garantido a 95 – 100% de la populaçon.<ref>Relatório de Zambolbimiento Houmano de 2002, ONU</ref> Bíben an Pertual acerca de 550 mil eimigrantes, l que repersenta aprossimadamente 5% de la populaçon pertuesa, sendo la maiorie ouriunda de l [[Brasil]] (66.700), seguida de la [[Oucránia]] (65.800) i de [[Cabo Berde]] (64.300), antre outros, tales cumo [[Muldábia]], [[Roménia]], [[Guiné-Bissau]], [[Angola]], [[Timor-Leste]], [[Moçambique]], [[San Tomé i Príncepe]] i [[Rússia]]. [[Fexeiro:Portugal-demography.png|thumb|500px|center|Eiboluçon de la populaçon pertuesa antre 1961–2003 (númaro de habitantes an miles; fuonte [[FAO]], 2005)]] == Lénguas == [[Fexeiro:Detailed SVG map of the Lusophone world.svg|thumb|right|275px|[[CPLP|Mundo Lusófono]]]] La léngua oufecial de la República Pertuesa ye l pertués,<ref>Artigo 11.º, parágrafo 3, de la ''Custituiçon de la República Pertuesa''.</ref> que, cun más de 210 milhones<ref>{{citar web|url=http://www.bibliomonde .com/donne/pertual-les-langues-180.html|títalo=Léngua Pertuesa|lengua=[[léngua francesa|francés]]| acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> de falantes natibos, ye la quinta léngua más falada ne l mundo i la terceira más falada ne l [[mundo oucidental]]. Lhéngua oufecial de Pertual i de l [[Brasil]], i elhéngua oufecial, an cunjunto cun outros elhénguas, de [[Angola]], [[Cabo Berde]], [[Guiné-Bissau]], [[Macau]], [[Moçambique]], [[San Tomé i Príncepe]] i [[Timor-Leste]], sendo falada na antiga [[Índia Pertuesa]] ([[Goa]], [[Damon]], [[Diu]] i [[Dadrá i Nagar-Aveli]]), para alhá de tener tamien statuto oufecial na [[Ounion Ouropeia]], na [[Ounion de Naciones Sul-Amaricanas]] i na [[Ounion Africana]]. Son inda reconhecidas i protegidas oufecialmente: * la [[Léngua Gestual Pertuesa|léngua gestual pertuesa]]<ref>Artigo 74.º, parágrafo 2, alínea h), de la ''Custituiçon de la República Pertuesa'' – rebison de 1997.</ref> * l [[mirandés]], portegida oufecialmente ne l cunceilho de [[Miranda de l Douro]],<ref>{{citar web|url=http://dre.t/pdf1sdip/1999/01/024A00/05740574.PDF|títalo=Lei n.º 7/99 de 29 de Janeiro de 1999|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> cun ourige ne l [[asturo-leonés]], ansinada cumo segunda léngua facultatiba an scuolas de l cunceilho de [[Miranda de l Douro]] i parte de l cunceilho de [[Bimioso]]. L sou uso, inda assi, ye bastante restrito, stando an curso açones que garantan ls dreitos lenguísticos a la sue quemunidade falante. La léngua pertuesa ye ua [[léngua románica]] (de l grupo [[Lénguas latinas de la Península Eibérica|ibero-románico]]), tal cumo l [[léngua castelhana|castelhano]], [[léngua catalana|catalan]], [[léngua eitaliana|eitaliano]], [[léngua francesa|francés]], [[léngua romena|romeno]] i outros. L pertués ye coincido cumo ''la léngua de Camões'' (por causa de [[Luís de Camões]], outor de [[Ls Lusíadas]]), ''la redadeira flor de l Lácio'', spresson ousada ne l [[soneto]] ''Léngua Pertuesa''<ref>{{citar web|url=http://www.ruadapoesie .com/cuntent/biew/125/47/|títalo=Soneto ''Léngua Pertuesa''|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> de [[Olavo Bilac (poeta)|Olabo Bilac]] ó inda ''la doce léngua'' por [[Miguel de Cervantes]]. == Sociadade == === Eiducaçon === {{artigo percipal|[[Eiducaçon an Pertual]]}} [[Fexeiro:Karinecyril coimbra universite 3.jpg|thumb|right|230px|[[Ounibersidade de Coimbra]].]] L Sistema Eiducatibo an Pertual ye regulado pul stado atrabeç de l [[Menistro de la Eiducaçon]],<ref>{{citar web|url=http://www.min-edu.t/|títalo=Menistério de la Eiducaçon de Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> i de l [[Menistro de la Ciéncia, Tecnologie i Ansino Superior]].<ref>{{citar web|url=http://www.mtes.t/|títalo=Menistério de la Ciéncia, Tecnologie i Ansino Superior de Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> L sistema de eiducaçon pública ye l más ousado i más bien amplementado, eisistindo tamien scuolas pribadas an todos ls nibles de eiducaçon. An Pertual la eiducaçon ye ampeçada oubrigatoriamente para todos ls alunos als 6 anhos de eidade. La scolaridade oubrigatória ye de 9 anhos, habendo antençon de prolongamiento até 12 anhos. L purmeiro nible de ansino, l [[Ansino Básico]], stá debedido an ciclos: * [[Ansino básico|1.º ciclo]] (1.º al 4.º anho); * [[Ansino básico|2.º ciclo]] (5.º al 6.º anho); * [[Ansino básico|3.º ciclo]] (7.º al 9.º anho). Ne l final de cada ciclo, ls alunos rializan probas de aferiçon (1.º i 2.º ciclos) i eisames nacionales (3.º ciclo), a las deciplinas de [[Léngua Pertuesa]] i [[Matemática]]. Las probas abaluan ls alunos subre la matéria lecionada durante l ciclo correspondente.<ref>{{citar web|url=http://min-edu.t/np3content/?newsId=1198&fileName=çpacho_2351_2007.pdf|títalo=Çpacho n.l 2351/2007, publicado an Diário de la República, 2.la série, n.º 32, 14 de Febreiro de 2007|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref><ref>{{citar web|url=http://www.min-edu.t/np3content/?newsId=1798&fileName=1207412098.pdf|títalo=Çpacho normatibo n.º 19/2008, publicado an Diário de la República, 2.ª série, n.º 56, a 19 de Márcio de 2008|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> L ciclo seguinte nun ye oubrigatório, i ye zeignado por [[Ansino Secundário]], abrangendo ls 10.º, 11.º i 12.º anhos. Ten un sistema de ourganizaçon própio, defrente de ls restantes ciclos. La mudança de ciclo puode, an bários causos, ser marcada pula mudança de scuola, sendo, por eisemplo, las scuolas que abrange l 1.º ciclo más pequeinhas que las restantes, tenendo an média cerca de 200 alunos, anquanto que las de l 2.º i 3.º ciclos i las secundárias puoden facilmente atingir ls 2000 alunos. [[Fexeiro:IST Lisboa Torre Norte.jpg|thumb|230px|left|Torre Norte de l [[Anstituto Superior Técnico]]]] Eisiste inda la possiblidade de qualquiera studante poder frequentar [[Formaçon|Cursos de Formaçon i de Eiducaçon]], que dan eiquibaléncia al 9.º anho, i [[Porfissional|Cursos Porfissionales]], que dan eiquibaléncia al 12.º. Para para alhá de las halbelitaçones literárias, l studante recibe inda certificaçon porfissional. Assi, todos ls studantes puoden cuncluir l Ansino Secundário, an regime diurno ó noturno. Estes cursos stan çponibles an scuolas porfissionales ó mesmo an scuolas quemuns.<ref>{{citar web|url=http://www.min-edu.t/np3/23|títalo=Nuobas Ouportunidades|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Las [[Ounibersidade|ounibersidades pertuesas]] eisisten zde 1290, sendo la purmeira la [[Ounibersidade de Coimbra]], inda assi, stableciu-se purmeiramente an [[Lisboua]] antes de se fixar definitibamente an [[Coimbra]]. Las ounibersidades son giralmente ourganizadas an [[faculdade]]s. [[anstituto]]s i [[scuola]]s tamien son quemuns a las chamaçones de las subdebisones de las anstituiçones outónomas de l ansino superior, i son siempre outelizadas ne l sistema politécnico. L sou angresso ye feito atrabeç de la média final que l aluno oubtebe ne l Ansino Secundário, i passado la rializaçon de ls eisames neçairos. La [[Declaraçon de Bolonha]] fui aporfilhada zde 2006 pulas ounibersidades i anstitutos politécnicos pertueses. An termos statísticos, la [[taxa de alfabetizaçon]] ne ls adultos arriba de 15 anhos que puoden ler i screbir queda ne ls 93,3%, sendo la taxa de ls homes 95,5% i de las mulhieres an 91,3% (stimatibas de [[2003]]). Las matrículas para la scuola purmária stan próssimas de l 100%. Solo 20% de la populaçon pertuesa an eidade de frequentar un curso de ansino superior, frequenta las anstituiçones de ansino superior de l paíç. Para para alhá de ser un de ls percipales çtinos pa ls studantes anternacionales, Pertual stá tamien antre ls percipales locales de ourige de studantes anternacionales. Todos ls studantes de l ansino superior, tanto a studar ne l paíç cumo ne l estrangeiro, totalizórun cerca de 380 mil alunos an 2005. === Salude === {{Artigo percipal|[[Salude an Pertual]]}} [[Fexeiro:Hoptial Viseu.jpg|230px|thumb|right|[[Spital de San Teotónio]], an [[Biseu]].]] L sistema de [[salude]] pertués ye caratelizado por trés sistemas coeisistentes: l [[Serbício Nacional de Salude]] (SNS), ls regimes de siguro social de salude speciales para detreminadas porfissones (susistemas de salude) i siguros de salude de boluntariado pribados. L SNS ouferece ua cobertura ounibersal.<ref>{{citar web|url=http://www.min-saude.t/portal/cunteudos/la+saude+an+pertual/serbico+nacional+de+saude/default.htn|títalo=Subre l Serbício Nacional de Salude Pertués|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Para alhá desso, cerca de 25% de la populaçon ye cubierto por susistemas de salude, 10% an siguros pribados i outros 7% an fondos mútuos.<ref name="saude">[http://www.ouro.who.ant/document/chh/por_highlights.pdf Highlights on heialth in Pertual 2004] {{en}}</ref> L [[Menistério de la Salude]] ye respunsable pul zambolbimiento de la política de la salude, bien cumo de gerir l SNS. Cinco admenistraçones regionales de salude son respunsables pula eisecuçon de ls oubjetibos de la política nacional de salude, zambolbimiento de ourientaçones i [[protocolo]]s i superbisionar la prestaçon de cuidados de salude. Ls sfuorços para la çcentralizaçon ténen se çtinado a trasferir la respunsablidade financeira i de [[geston]] a nible regional.<ref name="saude"/> Na prática, mas, la outonomie de las admenistraçones regionales de salude subre definiçon de ourçamiento i de las çpesas fui lemitada als cuidados purmários. L SNS ye predominantemente financiado atrabeç dua tributaçon giral. Las cuntribuiçones de ls ampregadores (ancluindo l [[Stado]]) i de ls ampregados repersentan las percipales fuontes de financiamiento de ls susistemas de salude. Para alhá desso, ls pagamientos diretos pul paciente i ls prémios de siguros boluntários de salude represéntan ua grande percentaige de financiamento.<ref name="saude"/> Semelhante als outros paízes de la Ouropa, an Pertual la maiorie de la populaçon muorre cun [[malinas nó-trasmissibles]].<ref name="saude"/> La mortalidade debido la [[malinas cardiobasculares]] (DCB) ye maior de l que na [[Zona Ouro]], mas las sues dues percipales cumponentes, la malina cardíaca i la [[malina cerebrobascular]], amóstran las tendéncias an relaçon ambersa cula Ouropa, cula malina cerebrobascular sendo a maior causa de muorte an Pertual (17%).<ref name="saude"/> duoze por ciento de la populaçon morre de [[cáncaro]] cun menos frequéncia de l que na Ouropa, mas nun ye deminui la taxa de mortalidade tan debrebe cumo na Ouropa. L cáncaro ye más frequente antre ls ninos, bien cumo antre las mulhieres más moços, cun eidade anferior a 44 anhos. Ambora l [[cáncaro de l pulmon]] (lentamente oumentando antre las mulhieres) i l [[cáncaro de la mama]] (deminuindo debrebe) nun afeten tanto, l [[cáncaro de l colo de l útero]] i de la [[cáncaro de la próstata|próstata]] son más frequentes. Pertual ten la más alta taxa de mortalidade por [[diabretes]] na Ouropa, cun un oumiento acentuado zde ls finales de la década de [[1980]].<ref name="saude"/> An Pertual, la [[taxa de mortalidade anfantil]] caiu acentuadamente zde la década de 1980, quando 24 an cada 1000 recén-nacidos morrian ne l purmeiro anho de bida. Agora, ye cerca de 3 muortes por cada 1000 recén-nacidos. Esta melhorie debiu-se percipalmente a la deminuiçon de la mortalidade neonatal, de 15,5 para 3,4 por cada 1000 nacidos bibos.<ref name="saude"/> Las pessonas son giralmente bien anformadas subre l sou stado de salude, ls eifeitos positibos i negatibos de ls sous cumportamientos an relaçon a la sue salude i la sue outelizaçon de ls serbícios de salude. Mas las percepçones subre la salude puoden diferir de l que ye admenistratibo i na análeze baseada an dados que amóstran ls nibles de malina nas populaçones.<ref name="saude"/> Assi, ls resultados de anquéritos baseados an outo-refréncia la nible de l agregado familiar cumplementar, outros dados subre stado de salude i a la outelizaçon de l serbícios. Solo un terço de ls adultos classeficórun la sue salude cumo buona ó mui buona an Pertual <ref>Kasmel eit al., 2004</ref>. Esto ye menor de l que ne ls paízes de la Eur-La que eilaborórun estes relatórios i reflete la situaçon relatibamente adbersa de l paíç an tenermos de mortalidade i morbidade.<ref name="saude"/> D'acordo cul redadeiro [[Relatório de Zambolbimiento Houmano]], la média de [[bida]] an 2006 fui de 77,9 anhos.<ref name="saude"/> === Ciéncia i Tecnologie === {{Artigo percipal|[[Ciéncia i tecnologie an Pertual]]}} [[Fexeiro:Neue Universität Lissabon.jpg|thumb|right|230px|Eidifício de la Reitorie de la [[Ounibersidade Nuoba de Lisboua]].]] Las atibidades de ambestigaçon [[Ciéncia|científica]] i [[Tecnologie|tecnológica]] an Pertual son subretodo cunduzidas ne l ámbito dua rede de ounidades de [[Ambestigaçon i Zambolbimento|I&D]] pertencentes a ounibersidades públicas i statales de geston outónoma de ambestigaçon, an anstituiçones cumo l INETI – [[Anstituto Nacional de Angenharie, Tecnologie i Inobaçon]].<ref>{{citar web|url=http://www.ineti.t/|títalo=INETI|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> L financiamiento deste sistema de ambestigaçon ye cunduzido principalmente sob la outoridade de l [[Menistério de la Ciéncia, Tecnologie i Ansino Superior]].<ref>{{citar web|url=http://www.mtes.t/|títalo=Menistério de la Ciéncia, de la Tecnologie i de l Ansino Superior|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Las maiores ounidades de I&D de las ounibersidades públicas, an númaro seneficatibo de publicaçones, que alcançou l reconhecimiento anternacional, ancluen anstituiçones de ambestigaçon de biociéncias cumo l [[Anstituto de Medecina Molecular]],<ref>{{citar web|url=http://www.eimn.ul.t/|títalo=Anstituto de Medecina Molecular|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> l [[Centro de Neurociéncias i Biologie Telemoble]],<ref>{{citar web|url=https://woc.uc.t/zologie/genericpages/showgenericpage.de l;jsessionid=8BF83AE74486CB263583F15359FB7744?idgenericpage=49|títalo=Centro de Neurociéncias i Biologie Telemoble|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> l [[IPATIMUP]], i l [[Anstituto de Biologie Molecular i Telemoble]].<ref>{{citar web|url=http://sigarra.up.t/reitoria/ounidades_giral.bisualizar?p_ounidade=128|títalo=Anstituto de Biologie Molecular i Telemoble|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Dentre las ounibersidades pribadas, centros de ambestigaçon notables ancluen l [[Laboratório de Spresson Facial de la Emoçon]]. De ls centros de ambestigaçon notables apoiados pul Stado, stá l [[Laboratório Anternacional Eibérico de Nanotecnologie]], un sfuorço de ambestigaçon cunjunta antre Pertual i Spanha. Antre las maiores anstituiçones nun statales stá l [[Anstituto Gulbenkian de Ciéncia]] i la [[Fundaçon Champalimaud]],<ref>{{citar web|url=http://www.fchampalimaud.org/home/pertuese-summary/|títalo=Fundaçon Champalimaud|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> que atribui anualmente un de ls más eilebados prémios monetários de l mundo relacionado cula ciéncia. Ua série de ampresas nacionales i multinacionales de alta tecnologie, son tamien respunsables por porjetos de ambestigaçon i zambolbimento. Ua de las más antigas academias de Pertual ye la [[Academia de las Ciéncias de Lisboua]]. Pertual fizo acordos cun bárias ourganizaçones científicas ouropeias cun bista a la plena adeson. Estas ancluen la [[Agéncia Spacial Ouropeia]] (ESA), l [[Organizaçon Ouropeia para Ambestigaçon Nuclear|Laboratório Ouropeu de Física de Partículas]] (CERN), l [[ITER]], i l [[Ouserbatório Ouropeu de l Sul]] (ESO). Pertual ten entrado an acordos de coperaçon cul [[Anstituto Tecnológico de Massachusetts|MIT]] (I.U.La.) i outras anstituiçones norte-amaricanas, la fin de zambolber i oumentar la eficácia de l ansino superior i de ambestigaçon an Pertual. == Cultura == {{artigo percipal|[[Cultura de Pertual]]}} [[Fexeiro:Palaciodecristalporto.jpg|230px|left|thumb|[[Pabilhon Rosa Mota]], [[Porto]].]] === Arquitetura === {{artigo percipal|[[Arquitetura de Pertual]]}} La ''Arquitetura Popular Pertuesa'' marcou la arquitetura pertuesa de ls anhos 50 que prebaleciu até al final de l [[Salazarismo]].<ref>{{citar web|url=http://www.bitrubius .com.br/arquitestos/arq095/arq095_01.asp|títalo=Subre la Arquitetura Popular Pertuesa|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Assiste-se hoije, an Pertual, a un fenómeno cumplementar i inobador, la arquitetura cuntemporánea, ne l ámbito de la arquitetura pertuesa que, cuntrapone la, cunceitos bielhos i cunserbadores de tradiçones i modos de ouperar, a ua antençon afirmada, de inobar l spácio i custrui-lo cun cunceitos, materiales i técnicas que permitan bibir an pleno la cuntemporaneidade. La arquitetura cuntemporánea cruza bárias geraçones an simultáneo que marcórun i cuntinan a marcar arquitetura pertuesa, zde meados de l seclo XX até als nuossos dies. [[Fernando Távora]], [[Manuel Tainha]], [[Álvaro Siza]], [[Vítor Figueiredo]], [[Gonçalo Byrne]], [[Eduardo Souto Moura]], [[Filipe Oliveira Dias]], [[Tomás Taveira]] i [[Carrilho da Graça]] son ls arquitetos que traduzen l que de melhor se porduç, de arquitetura, an Pertual. Inda assi, estes porjetos totalizan ua pequeníssima parte de las custruçones efetuadas ne l paíç. === Literatura === {{artigo percipal|[[Literatura de Pertual]]}} [[Fexeiro:Jose Saramago-Sep2006.jpg|right|thumb|[[José Saramago]], bencedor de l [[Prémio Nobel de la Literatura]], ye cunsidrado l respunsable pul efetibo reconhecimiento anternacional de la léngua pertuesa.<ref>[[Ernani Tierra|Tierra, Ernani]]. De Nícola, José. ''Pertués: De uolho ne l mundo de l trabalho''. Eiditora Scipione (1ª Eidiçon, 2006). Literatura, pág.463</ref>|ligação=Special:FilePath/Jose_Saramago-Sep2006.jpg]] Na literatura pertuesa, ye eiminente la [[poesie]], stando antre ls maiores poetas pertueses de todos ls tiempos [[Luís Vaz de Camões|Luís de Camões]] , [[Fernando Pessoa]], [[Bocage]] , [[Antonio Nobre]] I [[Sophia de Mello Breyner Andresen]] als quales se puode acrescentar [[Eugénio de Andrade]], [[Florbela Espanca]], [[Cesário Verde]], [[António Ramos Rosa]], [[Mário Cesariny]], [[Antero de Quental]] i [[Herberto Helder]], antre outros. Na [[prosa]], [[Damião de Góis]], l [[Padre António Vieira]], [[Almeida Garrett]], [[Eça de Queirós]], [[Camilo Castelo Branco]], [[Miguel Torga]], [[Fernando Namora]], [[José Cardoso Pires]], [[António Lobo Antunes]], [[José Luís Peixoto]] i [[José Saramago]] ([[Noble de Literatura]]) son nomes de grande relebo. Ne l triato, çtaca-se la figura maior de [[Gil Vicente]], [[António José da Silva]] – dezido "l Judiu" – i [[Bernardo Santareno]].<ref>{{citar web|url=http://www.portaldaliteratura.com/literatura.php|títalo=Subre la literatura pertuesa|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref><ref>{{citar web|url=http://www.anstituto-camoes.t/cbc/coincer/bases-tematicas/literatura-pertuesa.html|títalo=Literatura Pertuesa – Anstituto de Camões|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> === Música === {{artigo percipal|[[Música de Pertual]]}} [[Fexeiro:Mariza 2.jpg|thumb|upright|Mariza an cuncerto ne l [[Pabilhon Atlántico]].]] La música tradicional pertuesa ye bariada i mui rica. De l [[folclore]] fázen parte las balças de l bira, de l Minho, de ls [[Pauliteiros de Miranda]], de la zona mirandesa, de l [[Corridinho]] de l Algarbe ó de l Beilinho, de la Madeira. Strumientos típicos son l [[cabaquinho]], la [[gaita-de-fuole]]s, l [[acordeon]], l [[biolino]], ls [[tambor]]s, la [[guitarra pertuesa]] (strumiento caratelístico de l [[fado]]) i ua bariadade de strumientos [[strumiento de sopro|de sopro]] i [[percusson]]. Inda na cultura popular eisisten las [[bandas filarmónicas]] que reperséntan cada localidade i tócan bários stilos de música, zde a popular a la clássica, sendo las bandas pertuesas de las que melhor qualidade artística ténen. L más coincido stilo de [[música]] pertués ye l [[Fado]], cuja antérprete más célebre fui [[Amália Rodrigues]]. Outros cantores cumo [[Alfredo Marceneiro]], [[Vicente da Câmara]], [[Nuno da Câmara Pereira]], [[Frei Hermano da Câmara]], [[António Pinto Basto]], [[Lenita Gentil]] , [[Linda de Suza]] i [[Hermínia Silva]] tamien se çtinguiran cumo fadistas. Inda assi, l Fado ten tamien ne ls redadeiros anhos assistido al aparecimiento de moços cantores que atinge grande éxito, cumo [[Camané]], [[Mariza]], [[Ana Moura]], [[Mafalda Arnauth]] i [[Mísia]], antre outros, bien cumo de moços guitarristas cumo [[Bernardo Couto]]. Recentemente, atrabeç de l [[Madredeus]] i de cantores cumo [[Mariza]] ó [[Dulce Pontes]], la música pertuesa ten atingido un patamar de reconhecimiento anternacional i ten ajudado a dibulgar la [[léngua pertuesa]] an to l mundo.<ref>{{citar web|url=http://www.edusurfa.pt/Area.asp?secao=2&area=6&artigoid=7907|títalo=Stória de l Fado|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> La nible de anstrumentistas merece rialce la carreira i cumposiçones de l guitarrista [[Carlos Paredes]], l más coincido mestre de [[guitarra pertuesa]]. [[Fexeiro:Casa-da-musica(interior).1024.jpg|thumb|right|230px|Bista anterior de l ouditório de la ''[[Casa de la Música]]''.]] Refréncias de la cançon de finales de l seclo XX (percipalmente de l período pré i pós-rebolucionário) son [[Zeca Afonso]], [[Sérgio Godinho]], ls [[Trovante]] antre outros. Mesmo sendo inda l fado l género más coincido para alhá frunteiras, la "nuoba" música pertuesa tamien ten un papel amportante, demunstrando grande oureginalidade. [[Mafalda Veiga]], [[Sara Tavares]], [[Cristina Branco]], [[Lúcia Moniz]], [[Jorge Palma]], [[Rui Veloso]], [[Clã (banda)|Clã]], [[GNR (banda)|GNR]], [[Ornatos Violeta]], [[Xutos & Pontapés]], [[Moonspell]], [[Da Weasel]], [[Tiago Bettencourt]], [[Fingertips]] i [[Primitive Reason]] son solo alguns de ls nomes más coincidos, ando de l ''rock'', a la ''pop''-eiletrónica i al ''[[rap]]'', antre outros stilos. La [[música eirudita]] pertuesa custitui un capítulo amportante de la música oucidental. Al longo de l seclos, subressalírun nomes de cumpositores i antérpretes cumo ls trobadores [[Martim Codax]] i [[Deniç de Pertual|D. Deniç]], ls polifonistas [[Duarte Lobo]], [[Filipe de Magalhães]], [[Manuel Cardoso (cumpositor)|Manuel Cardoso]] i [[Pedro de Cristo]], l ourganista [[Manuel Rodrigues Coelho]] l cumpositor i crabista [[Carlos Seixas]], la cantora [[Luísa Todi]], l sinfonista i pianista [[João Domingos Bomtempo]] ó l cumpositor i musicólogo [[Fernando Lopes Graça]]. L período de ouro de la música pertuesa coincidiu, çcutiblemiente, cul apogeu de la polifonia clássica ne l seclo XVII (Scuola de [[Ébora]], [[Santa Cruç de Coimbra]]). Antre las grandes refréncias atuales, pontifican ls nomes de ls pianistas [[Artur Pizarro]], [[Maria João Pires]], [[Olga Prats]] i [[Sequeira Costa]], de la bioletista [[Anabela Chaves]], de l biolinista Carlos Damas, de l cumpositor [[Emmanuel Nunes]], de l cumpositor i maestro [[Álvaro Cassutto]]. Las orquestras sinfónicas más amportantes son la Orquestra de la [[Fundaçon Gulbenkian]], la [[Orquestra Nacional de l Porto]] i la [[Orquestra Sinfónica Pertuesa]]. Ne l que diç respeito a la ópera, l [[Triato Nacional de San Carlos]] an Lisboua ye l más repersentatibo. === Gastronomie === {{Artigo percipal|[[Gastronomie de Pertual]]}} [[Fexeiro:Port wine.jpg|thumb|right|230px|Un copo de [[bino de l Porto]].]] La gastronomie ye mui rica an bariadade i de l agrado de nacionales i strangeiros an giral. Cada zona de l paíç ten ls sous pratos típicos, ancluindo ls más dibersificados alimentos, passando pulas chichas de [[ganado]], [[carneiro]], [[cochino]] i [[chicha branca|abes]], puls bariados [[anchido]]s, pulas dibersas speces de [[peixe]] fresco i [[marisco]] (grande bariadade de pratos de [[bacalhau]]). Antre ls [[queiso]]s subressaen ls de la [[Queiso Serra de la Streilha|Serra de la Streilha]] i de [[Queiso de Azeiton|Azeiton]], antre muitos outros. Pertual ye un paíç fuortemente [[binícola]], sendo célebres ls binos de l [[Douro]], de l [[Alanteijo$2]] i de l Dan, ls [[Bino Berde|binos berdes]] de l [[Minho]], i ls licorosos de l [[Bino de l Porto|Porto]] i de la [[Bino de la Madeira|Madeira]]. An doçarie, i por antre ua einorme bariadade de receitas tradicionales, son mui famosos ls chamados [[Pastéis de nata|pastéis de Belén]], mantendo-se l segredo de la sue cunfeçon bien guardado, assi cumo ls [[uobos dóndios]] de Abeiro, l [[pastel de Tentúgal]], la sericaia ó l [[pan-de-ló]] de Obar, a par de muitos outros. De antre ls pratos típicos, son de çtacar l [[cozido a la pertuesa]], l [[bacalhau a la Brás]], [[Bacalhau a la Gomes de Sá|a la Gomes de Sá]] ó an [[Pastel (culinária)|pastéis]], las spetadas de la Madeira, l cozido bulcánico de ls Açores ([[Ilha de San Miguel|San Miguel]]) , l [[leiton assado a la moda de la Bairrada]] ls [[cherrelhones]] de [[Abeiro]] i de l [[Minho]], la [[chanfana]] de la Beira, la chicha de cochino a la alanteijana, ls peixes grelhados (an to l paíç), las [[Tripas a la moda de l Porto|tripas]] (de la region de l Porto), las [[Pataniscas de bacalhau|pataniscas]] (de la region de [[Lisboua]]) ó l [[gaspacho]] (de l Alanteijo$2 i Algarbe). La cozina pertuesa anfluenciou tamien outras gastronomies, tales cumo la [[japon]]esa, cula antroduçon de la [[tempura]].<ref>{{citar web|url=http://www.gastronomies .com/pertual/|títalo=Gastronomie de Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> === Çporto === {{Artigo percipal|[[Çporto de Pertual]]}} [[Fexeiro:Portugiesische Fans bei der Euro 2004.jpg|right|thumb|230px|Adetos pertueses apoian la [[Seleçon Pertuesa de Futebol]].]] L [[futebol]] ye l más coincido, amado i praticado çporto an Pertual. L lendário [[Eusébio]] ye inda un grande simblo de la stória de l [[futebol an Pertual|futebol pertués]] i ls más recentes fenómenos de popularidade [[Luís Figo]], [[Vítor Baía]], [[Rui Costa]], [[João Vieira Pinto]] i [[Cristiano Ronaldo]] stan antre ls numerosos eisemplos de outros futebolistas de renome mundial nacidos an Pertual. {| class="wikitable" ! style="background: #D8E2EF; color:#000080;" |Eiquipa ! style="background: #D8E2EF; color:#000080;" |Çporto ! style="background: #D8E2EF; color:#000080;" |Fundaçon ! style="background: #D8E2EF; color:#000080;" |Liga ! style="background: #D8E2EF; color:#000080;" |Stádio ! style="background: #D8E2EF; color:#000080;" |Capacidade ! style="background: #D8E2EF; color:#000080;" |Treinador |- |[[Sport Lisboa e Benfica]] ''(SLB)'' |[[Futebol]] |[[28 de Febreiro]] de [[1904]] |[[Liga Pertuesa]] |[[Estádio da Luz|Estádio do Sport Lisboa e Benfica (Estádio da Luz)]] |65.200 |[[Rui Vitória]] |- |[[Sporting Clube de Portugal]] ''(SCP)'' |[[Futebol]] |[[1 de Júlio]] de [[1906]] |[[Liga Pertuesa]] |[[Estádio Alvalade XXI|Estádio José Alvalade – Século XXI]] |50.095 |[[Jorge Jesus]] |- |[[Futebol Clube do Porto]] ''(FCP)'' |[[Futebol]] |[[28 de Setembre]] de [[1893]] |[[Liga Pertuesa]] |[[Estádio do Dragão]] | 52.202 |[[Nuno Espirito Santo]] |- |} Las modalidades çportibas an que l paíç más se çtaca la nible anternacional son, para alhá de l futebol, la [[bela]], [[eiquitaçon]], l [[judo]], l [[ciclismo]], la [[sgrima]], l [[hóquei an patines]], l [[atletismo]] i l [[tiro]]. Pertual participou an todos ls [[Jogos Oulímpicos de Berano]] zde ls [[Jogos Oulímpicos de Berano de 1912|Jogos de 1912]], tenendo tenido 4 medalhas de ouro an atletismo ([[Carlos Lopes]] ne ls [[Jogos Oulímpicos de Berano de 1984|Jogos de 1984]], [[Rosa Mota]] ne ls [[Jogos Oulímpicos de Berano de 1988|Jogos de 1988]], [[Fernanda Ribeiro]] ne ls [[Jogos Oulímpicos de Berano de 1996|Jogos de 1996]] i [[Nelson Évora]] ne ls [[Jogos Oulímpicos de Berano de 2008|Jogos de 2008]]) i numerosas medailhas de prata i bronze ne ls restantes çportos. === Turismo === {{artigo percipal|[[Turismo an Pertual]]}} [[Fexeiro:Algarve-1.jpg|left|thumb|230px|[[Praia de la Marina]], [[Algarbe]].]] L [[Algarbe]], ne l Sul de Pertual, ye por eiceléncia un pólo turístico anternacional, de muitos nacionales i ouropeus, subretodo [[Reino Ounido|británicos]]. L clima i la temperatura de la auga son ls percipales fatores que cuntribuen pa l grande crecimiento de l turismo nesta region. Yá [[Lisboua]] atrai muitos turistas pula stória i pul recheio de [[menumiento]]s (cumo l [[Alcadute de las Augas Libres]], la [[Sé Catedral de Lisboua|Sé Catedral]], la [[Baixa Pombalina]], la [[Torre de Belén]] i l [[Mosteiro de l Jerónimos]]). Ls sous grandes puntos turísticos son ls museus nacionales de [[Museu Nacional de Arte Antiga|Arte Antiga]], de l [[Museu de l Coches|Coches]] i de l [[Museu Nacional de l Azuleijo|Azuleijo]], la [[Fundaçon Calouste Gulbenkian]], l [[Centro Cultural de Belén]] i l [[Triato Nacional de San Carlos]]. De çtacar tamien l [[Ouceanário de Lisboua]], la diberson noturna i to la ária ambolbente al recinto de la [[Sposiçon Mundial de 1998]]. La [[Península de Setúbal]] ten bárias caratelísticas naturales i culturales çtacando-se la [[Serra de la Arrábida]], las [[praia]]s de [[Almada]] i [[Sesimbra]], la baía natural de l [[Seixal]], las [[salina]]s de [[Alcochete]], ls [[Molino de auga|molinos de maré]], las [[Ambarcaçones tradicionales|ambarcaçones típicas]] de l [[riu Teijo|Teijo]] i [[riu Sado|Sado]], las antigas bilas piscatórias i to la fauna i flora ribeirinha. [[Fexeiro:Rio douro.jpg|thumb|right|230px|[[Region Binhateira de l Alto Douro|Region de l Alto Douro Binhateiro]]]] Ne l norte, l [[Porto]] ye ua cidade que ben cunquistando un lugar de relebo ne l panorama cultural de l paíç i de la Ouropa. Fui [[Capital Ouropeia de la Cultura]] an 2001. La [[Fundaçon de Serralbes]] i la [[Casa de la Música]] son de besita oubrigatória, bien cumo la [[Torre de l Clérigos]] (''[[ex- libris]]'' de la cidade) i la [[Sé de l Porto|Sé]] çtacando-se tamien l [[Triato Nacional San Juan]], ls [[Jardines de l Palácio de Cristal]] i to la zona de l centro stórico. La [[Madeira]] ye tamien un pólo turístico anternacional, to l anho, tanto pul sou clima ameno i paisaiges suberantes, cumo pul sou ''[[rébeillon]]'' cul maior spetaclo de fuogo-de-artifício de l mundo, las sues flores, l anternacionalmente coincido [[Bino de la Madeira]] i la sue caratelística gastronomie. Na lista de l [[Património Mundial]] ancontran-se ls centros stóricos de l [[Centro Stórico de l Porto|Porto]], [[Centro Stórico de Angra de l Heiroísmo|Angra de l Heroísmo]], [[Centro Stórico de Guimarães|Guimarães]], [[Centro Stórico de Ébora|Ébora]] i [[Paisaige Cultural de Sintra|Sintra]]. San tamien Património Mundial l [[Mosteiro de l Jerónimos]], la [[Torre de Belén]], l [[Mosteiro de Alcobaça]], l [[Mosteiro de la Batailha]], l [[Cumbento de Cristo an Tomar]], ls [[sítios de arte rupestre de l Bal de l Cóa]], la floresta [[laurissilba]] de la [[Ilha de la Madeira]], i las [[Paisaige de la Cultura de la Benie de la Ilha de ls Pico|paisaiges bitibinícolas de la Ilha de l Pico]] i de l [[Region Binhateira de l Alto Douro|Alto Douro Binhateiro]]. [[Fexeiro:Nt-sintra1.jpg|thumb|left|230px|Bista subre la [[Sintra|Bila de Sintra]].]] L [[Algarbe]] i la [[Madeira (Pertual)|Madeira]] tamien son locales de eileiçon por turistas strangeiros i nacionales para la prática de [[golfe]], çporto para cuja prática l paíç apersenta eicelentes cundiçones. Pertual ye tamien un pais adonde se pratica, para alhá de muitos outros çportos, [[surf]]. Antre ls melhores lugares pa praticar stan l [[Fuorte de l Guincho|Guincho]], [[Peniche]], [[Ericeira]], [[Carcabelos]], [[San Pedro de l Storil|San Pedro]] i [[San Juan de l Estoril]], [[Cuosta de la Caparica]] i [[Parque Natural de l Sudoeste Alanteijano i Cuosta Bicentina|San Torpes]]. Outras atraçones amportantes turísticas son las cidades de [[Braga]] (Centro Stórico, [[Bun Jasus de l Monte|Bun Jasus]] i [[Bracalándia]]), [[Bergáncia (Pertual)|Bergáncia]] (Centro Stórico, Castielho i Triato Municipal), [[Chabes (Pertual)|Chabes]] (centro stórico i termas), [[Coimbra]] ([[Ounibersidade de Coimbra|ounibersidade]], [[judiarie]] i [[Pertual de l Pequenitos]]), [[Bila Rial]] ([[Solar de Mateus]] i Triato Municipal), [[Cobilhana]] i region ambolbente ([[Serra de la Streilha]]), las [[Aldés Stóricas]] de la [[Beira Baixa]] i [[Beira Alta]], [[Monsaraç]] i [[Marbon]]. La [[floresta pertuesa]] potencia tamien la outelizaçon turística, sendo de çtacar l solo parque nacional pertués ([[Parque Nacional de la Peneda-Gerés]]).<ref>{{citar web|url=http://www.dgturismo.t/Pertu%c3%aas/Pages/Homepage.aspx|títalo=Turismo de Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> {{-}} === Religion === {{artigo percipal|[[Religion an Pertual]]}} [[Fexeiro:Virgen de Fátima.JPG|right|thumb|230px|[[Nuossa Senhora de Fátima]].]] La maiorie de ls Pertueses (cerca de 84,5% de la populaçon total – segundo ls resultados oufeciales de ls [[censo]]s 2001), anscreben-se nua tradiçon [[Catolicismo|católica]].<ref>{{citar web|url=https://www.cia.gob/library/publicationes/the-world-fatbok/geos/po.html|títalo=Subre la religion an Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> La prática dominical de l [[Catolicismo]] segundo un studo de la própia [[Eigreija Católica]] (tamien de 2001) ye rializada por 1.933.677 católicos praticantes (18,7% de la populaçon total) i l númaro de [[Quemunhon|quemungantes]] ye de 1.065.036 (10,3% de la populaçon total). Cerca de metade de ls [[casamiento]]s rializados son casamientos católicos, ls quales pordúzen outomaticamente eifeitos cebiles. L [[dibórcio]] ye premitido, cunforme stablecido ne l [[Código Cebil]], por mútuo cunsentimiento ó por requerimiento ne l tribunal por un de l cónjuges, anque l [[Dreito Canónico|Dreito Matrimonial Canónico]] nun preber esta figura. Eisisten binte dioceses an Pertual, agrupadas an trés porbíncias eclesiásticas: [[Arquidiocese de Braga|Braga]], [[Patriarcado de Lisboua|Lisboua]] i [[Arquidiocese de Ébora|Ébora]]. L [[protestantismo]] an Pertual ten bárias chamaçones atuantes maioritariamente de cultos cun anspiraçon [[Eigreija eibangélica|eibangélica]] [[neopentecostal]] (s: [[Assemblé de Dius]] i [[Eigreija Maná]]) ó de eimigraçon brasileira (s: [[Eigreija Ounibersal de l Reino de Dius|IURD]]) . [[Fexeiro:Mosteiro dos Geronimos 4.JPG|thumb|left|230px|[[Mosteiro de ls Jerónimos]].]] Las [[Testemunhas de Jeobá|Teçtemunhas de Jeobá]] cúntan cun cerca de 50.000 praticantes an Pertual, çtribuídos por cerca de 650 cungregaçones, sendo que ls simpatizantes alcánçan un númaro similar. Más de 95.000 pessonas assistírun an 2007 a la sue percipal celebraçon, la [[Comemoraçon de la Muorte de Cristo]]. La religion stá persente ne l paíç zde 1925, tenendo sido proscrita oufecialmente antre 1961 i 1974, período an que ouperou na [[clandestinidade]]. An Dezembre de 1974, la Associaçon de las Teçtemunhas de Jeobá fui legalmente recoincida, tenendo hoije la sue sede an [[Alcabideche]]. Pertual ye un de ls 236 paízes adonde esta chamaçon relegiosa se ancontra atualmente atiba. La quemunidade [[judaísmo|judaica]] an Pertual cunseguiu mantener-se até a la atualidade, nun oustante la orde de spulson de ls [[Judiu]]s la [[5 de Dezembre]] de [[1496]] por decreto de l [[Manuel I de Pertual|Rei D. Manuel I]], oubrigando muitos a scolher antre cumbersones fuorçadas ó la afetaba spulson de l paíç, ó a la prison i cunsequentes penas decretadas pula [[Anquisiçon]] pertuesa, que, percisamente por este motibo acabou por ser ua de las más atibas na Ouropa. La forma cumo l culto se zambolbiu na bila raiana de [[Belmonte (Pertual)|Belmonte]] ye un de ls eisemplos de perseberança de ls [[judiu]]s cumo ounidade an Pertual. An 1506, an Lisboua, dá-se un [[Pogron de Lisboua de 1506|massacre de Judius]] an que perdírun la bida antre 2.000 i 4.000 pessonas, un de ls más biolentos na época, a nible ouropeu. Eisisten inda minories [[Eislan|eislámicas]] (15 000 pessonas)<ref>{{citar web|url=http://www.routard .com/guide/pertual/281/traditiones.htn|títalo=15.000 fiéis a la cunfisson muçulmana|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> i [[hinduísmo|hindus]], cun base, na sue maiorie, an çcendentes de [[eimigrante]]s, bien cumo alguns focos puntuales (alguns solo la nible regional) de [[budismo|budistas]], [[gnosticismo|gnósticos]] i [[spiritismo|spritas]]. La [[Custituiçon Pertuesa]] garante [[libardade relegiosa]] total i la [[eigualdade]] antre religiones,<ref>Artigo 13.º, parágrafo 2, de la ''Custituiçon de la República Pertuesa'': "Naide puode ser pribilegiado, beneficiado, prejudicado, pribado de qualquier dreito ó isento de qualquier deber an rezon de ascendéncia, sexo, raça, léngua, território de ourige, religion, cumbiçones políticas ó eideológicas, anstruçon, situaçon eiconómica, cundiçon social ó ourientaçon sexual"; i artigo 41.º subre la liberdade de cuncéncia, de religion i de culto.</ref> apesar de la [[Cuncordata]] que pribilegie la Eigreija Católica,<ref>{{citar libro|eidiçon=Eidiçon special de l [[Correio de la Manhana]]|títalo=Ls Papas – De San Pedro la Juan Paulo II|belume=Fasciclo XI, "Lion XIII lança doutrina social de la Eigreija"|páiginas=250|anho=[[2005]]}}</ref> an bárias dimensones de la bida social, pul que ye quemun, an alguas cerimónias oufeciales públicas cumo inauguraçones de eidifícios ó eibentos oufeciales de Stado, haber la persença dun repersentante de la Eigreija Católica. Inda assi, la posiçon relegiosa de ls políticos eileitos ye normalmente cunsidrada eirrelebante puls eileitores. A eisemplo desso, dous de ls redadeiros Persidentes de la República ([[Mário Soares]] i [[Jorge Sampaio]]) éran pessonas assumidamente [[laicismo|laicas]]. === Meios de quemunicaçon social === La quemunicaçon social an Pertual stá bien persente, sendo la telebison l meio de quemunicaçon más anfluente. ;Rádio [[Fexeiro:RTPhead.jpg|Sede de la Rádio i Telbison de Pertual an [[Lisboua]].|thumb|230px|right]] La rádio apareciu an Pertual ne l segundo quartel de l seclo XX. Las purmeiras eimissones, an Óndia Média, rializórun-se an 1932, pula anton [[Eimissora Nacional]], fundada oufecialmente an 1935, mas eisistente zde 1930, aquando dun decreto que criou, na dependéncia de l [[CTT]], la Direçon de ls Serbícios Radio eilétricos, outorizando, an simultáneo, la aquisiçon de ls purmeiros eimissores de [[Óndia Média]] i [[Óndia Cúrtia]] an Pertual. An 1934, rializórun-se las purmeiras eimissones an Óndia Cúrtia. La Eimissora Nacional fui eissencialmente definida a la eimaige de cungéneres ouropeias. Cuncebida nun quadro político anterno i sterno an que las rádios nacionales zampenhában subretodo un papel de beiclo de ls antresses de l Gobierno, esta caratelística acentuou-se inda más ne l causo pertués an funçon de l [[Ditadura|regime totalitário]] que bigorou até 1974. Apuis de la chimpa de l regime, las staçones radiofónicas son nacionalizadas i ye criada la [[RDP]] – Radiodifuson Pertuesa. La sue eiboluçon prosseguiu, cun reorganizaçones anternas i reformas, i hoije ye chamada de [[RTP]] – Rádio i Telebison de Pertual. Atualmente, la RTP, ampresa pública statal, ten trés eimissoras: [[Antena 1]], [[Antena 2]] i [[Antena 3]]. Para para alhá destas, eisisten eimissoras pribadas, sendo las más coincidas i antigas, la [[Rádio Renacença]], la [[Rádio Comercial]] i l [[Rádio Clube Pertués]]. Tamien eisisten cerca dua ciento de rádios locales i regionales, sendo la Rádio Voç de Alenquer, la Rádio Seixal i la Rádio Festibal las que se çtacan pula grande aposta na música pertuesa. Cula eiboluçon tecnológica, ye possible oubir la trasmisson radiofónica pula ''Anterneta'' i por telemoble. ;Telebison La telebison apareciu an Pertual na década de 50 de l seclo XX. Por einiciatiba de l Gobierno, la custituiçon de la RTP – Radiotelebison Pertuesa, SARL ye feita la [[15 de Dezembre]] de 1955. Trataba-se, antoce dua [[sociadade anónima]], cun capital tripartido antre l Stado, eimissoras de radiodifuson pribadas i particulares. Las eimissones spurmentales de la RTP (más tarde, coincida cumo [[RTP1]]) ampeçórun-se an 1956, a partir de la [[Feira popular]], an [[Lisboua]]. Inda assi, las eimissones regulares, solo se ampeçarian a partir de [[7 de Márcio]] de [[1957]]. Debido a la necidade de ourganizar la porgramaçon de forma a sastifazer ls telespetadores, criou-se la [[RTP 2]], an 1968. Passado l [[25 de Abril]] de [[1974]], l statuto de la ampresa cuncessionária de la radiotelebison fui alterado. An 1975, la RTP fui nacionalizada, trasformando-se na ampresa pública Radiotelebison Pertuesa, más tarde Rádio i Telebison de Pertual.<ref>{{citar web|url=http://ww1.rtp.t/homepage/|títalo=RTP – Rádio i Telebison de Pertual|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> Ne ls finales de l seclo, l Stado cuncediu licença para la criaçon de dues staçones de telebison: [[SIC]]<ref>{{citar web|url=http://sic.aeiou.t/online/homepage|títalo=SIC – Sociadade Andependiente de Quemunicaçon|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> (1992) i [[TVI]]<ref>{{citar web|url=http://www.tbi.iol.t/home.html|títalo=TBI – Telebison Andependiente|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> (1993). Atualmente, estes son ls solos quatro canhales an senhal abierto eisistentes an Pertual. Para para alhá de ls canhales nacionales, eisisten dous regionales: [[RTP Açores]] (1975) i [[RTP Madeira]] (1972). La RTP i la SIC ténen canhales anternacionales i por cabo. An Pertual tamien ye possible assistir a canhales por cabo i bie satélite. ;Amprensa L jornal ''[[Açoriano Ouriental]]'' ye l jornal más antigo de Pertual i stá antre ls dieç más antigos de l Mundo. Fui fundado a [[18 de Abril]] de [[1835]], nun período que correspunde a un momiento áureo de l jornalismo la nible nacional i anternacional. Quatro meses antes de l aparecimiento de la publicaçon, tenie sido promulgada la purmeira lei de liberdade de Amprensa an Pertual. Zde ande, bários jornales ténen surgido al longo de l anhos, sendo de çtacar ls jornales ''[[L Seclo]]'', l ''[[Diário de Amboras (Pertual)|Diário de Amboras]]' ' i l ''[[Jornal de Amboras]]''. An Pertual, eisisten bárias rebistas nas bancas subre ls más bariados temas, sendo las que tratan ls assuntos de la bida social que ten más leitores. Destas, la ''Nuoba Giente'', la ''[[Caras]]'', la ''[[Lux]]'', la ''[[BIP]]'' i la ''[[Flash]]'' son las más bendidas.<ref>{{citar web|url=http://www.marktest.pt/produtos_serbicos/Bareme_Amprensa/anfo/cunteudos/dados/resultados.asp|títalo=Eiboluçon Trimestral de la Audiéncia Média de Publicaçones Specializadas – Rebistas de Sociadade, pula Marktest|acessodata=6 de Outubre de 2008}}</ref> === Feriados === {{artigo percipal|[[Feriados an Pertual]]}} {| {{prettytable}} |- style="background:#efefef;" ! Data !! Nome !! Ouserbaçones |- | [[1 de Janeiro]] || [[Anho Nuobo]] || [[Passaige de anho]], ampeço de l anho nuobo. Este feriado celebra la [[Marie, mai de Jasus|Solenidade de Santa Marie, mai de Jasus]], sendo la purmeira grande fiesta de l crestianos. |- | Terça-feira, [[fiesta moble]] || [[Antruido]] || Feriado facultatibo, sendo rala la sue nun outelizaçon na prática. La data ten ourige na tradiçon de antes de se ampeçar la Quaresma, haber ua época de maior eisagero i menos temperança. |- | Sesta-feira, [[fiesta moble]] || [[Sesta-Feira Santa]] || Celebra la Peixon i Muorte de [[Jasus Cristo]] an [[Jarusalen]]. |- | Demingo, [[fiesta moble]] || [[Demingo de Páscoa|Páscoa]] || Sendo celebrado a un Demingo, nun ye classeficado cumo feriado oufecial. Las tradiçones gastronómicas de la Páscoa barian mui antre las dibersas regiones de l paíç zde l pan-de-ló al [[folar]]. An alguas regiones, la traçon de l ''Cumpasso'' inda se mantén mesmo nas grandes cidades quando un pequeinho grupo besita cada casa cun un curcefício i adonde ye feita ua pequeinha cerimónia de bénçon de la casa. Tamien ye altura de la segunda besita tradicional de ls afilhados solteiros als respetibos padrinos para recebíren la prenda de Páscoa, tradicionalmente, l [[Folar]]. |- | [[25 de Abril]] || [[Die de la Libardade]] || Celebraçon de la [[Reboluçon de ls Crabos]] que marcou l fin de l regime ditatorial an 1974. |- | [[1 de Maio]] || [[Die de l Trabalhador]] || Este feriado celebra todos ls trabalhadores. |- | Quinta-feira, [[fiesta moble]] || [[Cuorpo de Dius]] || Segunda quinta-feira a seguir a la Fiesta de Pentecostes (Sprito Santo). Celebra l culto a la Eucaristia, i stá arraigado zde la Eidade Média. |- | [[10 de Júnio]] || [[Die de Pertual]] || Oufecialmente ''Die de Pertual, de Camões, i de las Quemunidades Pertuesas''. La data de la muorte de [[Luís Vaz de Camões]] an 1580 ye outelizada para relembrar ls feitos passados i cundecorar heiróis. |- | [[15 de Agosto]] || [[Assunçon de Nuossa Senhora]] || Este feriado celebra la Assunçon de la Birge Marie al Cielo. Ye ua de las fiestas más antigas de la Cristandade, i na Península Eibérica era chamada la Senhora de Agosto. |- | [[5 de Outubre]] || [[Proclamaçon de la República Pertuesa|Amplantaçon de la República]] || Este feriado celebra la [[Proclamaçon de la República Pertuesa]] |- | [[1 de Nobembre]] || [[Todos ls Santos]] || Tradecionalmente outelizado para recordar entes falecidos, celebra, inda assi, todos ls santos crestianos, yá que ls defuntos se celebran ne l die a seguir, [[2 de Nobembre]]. |- | [[1 de Dezembre]] || [[Restouraçon de la Andependéncia]] || Celebra la restouraçon de la nacionalidade, an 1640. |- | [[8 de Dezembre]] || [[Eimaculada Cunceiçon]] || Padroeira de Pertual zde 1646. Ye ua de las maiores fiestas crestianas, i la fiesta más querida de l pertueses, yá que, até hai alguns anhos, era tamien l chamado Die de la Mai. |- | [[25 de Dezembre]] || [[Natal]] || Celebra l nacimiento de Jasus Cristo, an Belén. La nuite de 24 para 25, bulgarmente chamada de ''Cunsuada'', ye marcada pula [[Missa de l Galho]]. Ye tamien marcada pula gastronomie típica desta época, puls jantares an família i pula troca de persentes, que puode efetuar-se lougo apuis de l jantar, apuis de la meia nuite ó na manhana de l die 25. |} == Refréncias == <div style="height: 240px; width: 100%; overflow:-moz-scrollbars-horizontal;overflow-x:hidden;overflow-y:scroll;"> {{ref-section|col=2|Notas i Refréncias}} </div> == {{Ber tamien}} == * [[Admenistraçon pública an Pertual]] * [[Aneixo:Lista de persidentes de la República Pertuesa|Lista de persidentes de Pertual]] * [[Aneixo:Lista de purmeiros-menistros de Pertual|Lista de purmeiros-menistros de Pertual]] * [[Aneixo:Lista de las regiones de turismo de Pertual|Lista de regiones de turismo de Pertual]] == {{Ligaçones sternas}} == * {{Link|pt|2=http://www.portugal.gov.pt/|3=Portal de la República Pertuesa}} * {{Link|pt|2=http://www.arqnet.t/dicionario/|3=Eidiçon fac-similada de l Dicionário Stórico de Pertual}} * {{Link|pt|2=http://tempo.growiktionary.org|3=Weather forecast}} * {{Link|pt|2=http://bnd.bn.t|3=Biblioteca Nacional Degital}} * [[Wikitrable:t:Pertual|Pertual ne l Wikitrable]] {{Paízes de la Ouropa}} [[Catadorie:Pertual]] [[Catadorie:Paízes de la Ouropa]] 92ru5uhzjl5pfb5g6wh5xj3finuvy0t Pedro III de pertual 0 11611 99127 2022-08-26T16:18:20Z Tyulif 12284 Criou la páigina cun "Pedro III de pertua(l5 de júlio de 1717 - 25 de maio de 1786) [[File:Retrato de D. Pedro III de Portugal - oficina europeia ou portuguesa do século XVIII.png|Retrato_de_D._Pedro_III_de_Portugal_-_oficina_europeia_ou_portuguesa_do_século_XVIII]]" wikitext text/x-wiki Pedro III de pertua(l5 de júlio de 1717 - 25 de maio de 1786) [[File:Retrato de D. Pedro III de Portugal - oficina europeia ou portuguesa do século XVIII.png|Retrato_de_D._Pedro_III_de_Portugal_-_oficina_europeia_ou_portuguesa_do_século_XVIII]] to04bna38qzaipo2l2fqizyf1ccoumm D. Juan IV 0 11612 99128 2022-08-26T16:23:45Z Tyulif 12284 Criou la páigina cun " Juan IV ([[Bila Biçosa]], 19 de márcio de 1604 - [[Lisboua]], 6 de nobembre de 1656), apelidado de L Restourador, fui Rei de [[Pertual]] i Algarbes de 1640 até a la sue muorte, i Duque de Bergáncia antre 1630 i 1645. Fui l líder de la Guerra de la Restouraçon pula reconquista i reconhecimiento de l'andependéncia de Pertual de l cuntrolo de [[Spanha]]. [[File:D. João IV de Portugal (Museu de Évora, ME20).png|thumb|Retrato de juan IV de pertual]]" wikitext text/x-wiki Juan IV ([[Bila Biçosa]], 19 de márcio de 1604 - [[Lisboua]], 6 de nobembre de 1656), apelidado de L Restourador, fui Rei de [[Pertual]] i Algarbes de 1640 até a la sue muorte, i Duque de Bergáncia antre 1630 i 1645. Fui l líder de la Guerra de la Restouraçon pula reconquista i reconhecimiento de l'andependéncia de Pertual de l cuntrolo de [[Spanha]]. [[File:D. João IV de Portugal (Museu de Évora, ME20).png|thumb|Retrato de juan IV de pertual]] nxj9fn4m1kip0gbosiv9zduqfz43phl